Ofertes de projectes

Tradicionalment sempre s'ha dit que com més es matxuca un concepte a classe, és a dir, més es repeteix (efecte de freqüència), més queda a la memòria de l'estudiant i més aprenen. Però, és això cert o es tracta d'un mite educatiu? Quantes repeticions són necessàries? Aquest treball pretén fer un estudi comparatiu, de camp, valorant: a) Si l'efecte de freqüència existeix i és rellevant a l'aula en l'aprenentatge de conceptes relacionats amb la tecnologia o l'especialitat de FP on es realitzi el pràcticum. b) Quin nombre de repeticions és necessari per a que l'efecte es doni. Idealment caldrà tenir accés, com a mínim, a dades de dos grups d'estudiants de secundària o cicles: un grup experimental i un grup control sobre els que poder realitzar l'estudi.

Evidència empírica de l'ús d'un CAD paramètric 3D per millorar la concepció visual i facilitar l'aprenentatge de conceptes tecnològics del currículum docent.

En esta propuesta se plantea un estudio de campo en el que los estudiantes puedan comparar la efectividad de ludificar un aula, mediante juegos de cartas, retos o test de respuesta virtual (Kahoot!, Socrative,...), respecto a otras metodologías que no incluyan juegos (clase magistral tradicional, ABP,...). Se trata, por tanto, de determinar evidencias empíricas a favor o no de la ludificación.

El treball consisteix en dissenyar/elaborar/cercar/investigar sobre diversos trucs i activitats de màgia per poder explicar continguts de matemàtiques als alumnes de l'ESO. S'hauran d'exposar les bases matemàtiques i/o científiques que regeixen el truc o il·lusió juntament amb les dinàmiques d'aprenentatge que comporten.

Els wikis són una eina provada per a la creació de documents hipertextuals online, que permeten la col·laboració d'equips en tot tipus de projectes i activitats d'aprenentatge. S'han identificat una sèrie de patrons d'aplicació didàctica dels wikis. El projecte que es proposa consisteix en identificar escenaris d'aprenentatge col.laboratiu en els que es puguin aplicar un o més d'aquests patrons i avaluar l'experència, de forma quantitativa (a partir de l'anàlisi de les estadístiques d'ús) i qualitativa (p.e a partir de qüestionaris o entrevistes).

H5P (http://h5p.org) és un projecte que permet crear continguts interactius multimèdia molt potents orientats a l'educació. La nova versió de Moodle incorpora H5P de forma nativa. El projecte proposat consisteix en la realització d'un assaig en el que grups d'estudiants creïn projectes de continguts interactius multimèdia per transmetre coneixements a altres estudiants i avaluar l'experiència.

Es proposa desenvolupar un conjunt d'aplicacions basades en Arduino/Raspberry Pi robustes des del punt de vista didàctic, dissenyades amb metodologia PBL i per al desplegament de aprenentatge cooperatiu: especificar el problema, estudiar els components i inventar els diagrames de blocs top-down, desenvolupar les solucions, escriure el document i la presentació, realitzar el prototipatge i la verificació de funcionament. En cada secció s'ha d'indicar què fa cada estudiant i com serà la cooperació entre ells per assolir resultats i com sabran que ho han fet bé per tal de continuar avançant en el disseny. El contingut específic associat a un producte com l'Arduino o la Raspbery Pi tal com sensors, actuadors, circuits electrònics, llenguatges de programació, simulació, PCB, etc., s'utilitza per desplegar i integrar competències genèriques tals com el treball en grup, l'anglès, la comunicació oral i escrita i la planificació de projectes.

La solución de problemas mediante herramientas informáticas o, más generalmente, utilizando el método algorítmico (o pensamiento computacional) es un marco adecuado y oportuno para potenciar las diversas cualidades de los estudiantes y hacer que ellos mismos sean conscientes de su participación y aportación al conjunto total. Proponer un proyecto en el que se sientan involucrados; dividir el proyecto en subproyectos; definir diferentes elementos tecnológicos en los que trabajar, según sus aptitudes y preferencias, facilitan que cada estudiante se sienta seguro, parte de la solución. Facilita a la vez su motivación por la tecnología y despierta su posible vocación una carrera profesional tecnológica.

Amb aquesta investigació identificarem perspectives de futur que tenen els estudiants de cicles formatius. En el context tecnològic de ràpids canvis, l'alumne de TFM recollirà dades quantitatives i/o qualitatives sobre com imaginen el futur els alumnes de graus mitjà o superior el futur tecnològic i social. Aquesta investigació, que integra aspectes ètics i pedagògics sobre el desenvolupament tecnològic, implica l'anàlisi de dades cara la recomanació de intervencions al currículum de cicles formatius. La mostra es determinarà nacionalment però també pot implicar comparatives internacionals ja desenvolupades a altres països.

L'ús d'eines digitals de ludificació en l'aprenentatge s'està extenent en els diversos nivells educatius, en moltes matèries i també a Tecnologia. Un dels objectius d'aquest treball és comparar resultats del procés d'aprenentatge entre diversos grups-classe en els quals s'usin o no eines de ludificació. Serà necessària la creació de material ludificat per a alguns dels continguts de l'assignatura per tal de poder realitzar la comparació.

Títol detallat: Disseny i desenvolupament a Moodle d'un curs del projecte SardEscola per oferir des d'Alexandria. L'objectiu d'aquest TFM és posar-se al lloc d'un professor de secundària que, inspirant-se en les guies de programació didàctiques existent al Portal SardEscola (veure Nota 1), decideix preparar un projecte transversal multidisciplinari titulat "La sardana més que una dansa" per a la seva classe de 1r d'ESO. Per tant, aquest TFM consisteix en, primer dissenyar, crear, organitzar i programar les activitats del projecte transversal a Moodle, per després impartint-lo aprofitant la realització del Pràcticum que es fa al Màster i finalment afegir-lo al web d'Alexandria, la biblioteca de recursos digitals per a l'aula de la Generalitat de Catalunya. El projecte transversal que es dissenyarà no ha de tenir per objectiu ensenyar a ballar sardanes, sinó utilitzar la sardana com a recurs didàctic, de manera que la sardana ha de ser el pretext per definir els temes de treball, muntar els tallers i preparar els exercicis de les diverses matèries (matemàtiques, ciències, emprenedoria, socials, etc.) que es vulguin incloure al projecte transversal, així com per treballar la competència digital de l'alumne. En concret i per enfocar-lo a l'àmbit de la tecnologia es proposa que el projecte transversal utilitzi principalment dues de les guies de programació didàctiques existents al portal SardEscola, les següents: - Concurs de curtmetratges amb guions basats en la sardana. - Exercicis de matemàtiques basats en la sardana per a 1r d'ESO. L'àrea de treball en la que s'emmarca aquest TFM és el "Disseny i incorporació de recursos tecnològics i didàctics que ajudin a millorar/facilitar la tasca docent de mestres i professors" (veure Nota 2).

En este TFM se abordará el desarrollo de materiales curriculares transversales sobre tecnoética. La idea principal es crear estos materiales didácticos (algunos en base a otros materiales previos, ya existentes) y, en la medida de lo posible, conectarlos con otras áreas de secundaria y la acción tutorial, así como llevarlos a la práctica en una prueba piloto.

El treball consisteix en explicar els diferents mètodes d'acompanyament personalitzat a l'alumnat de secundaria i/o batxillerat. S'haurà de fer una cerca sobre les metodologies existents i concretar-ho en un pla d'acció per un possible institut. S'haurà de diferenciar entre el concepte de tutoria i mentoria.

L'ús d'eines de ludificació amb mitjans digitals (ordinador, tauleta, telèfon mòbil...) és una tècnica d'ajut a l'aprenentatge relativament nova i útil per al reforçament de conceptes. El material docent tipus qüestionaris, problemes, activitats... creats amb eines de ludificació tipus Kahoot!, Socrative, Mentimenter... pot ser una bona forma de mantenir l'atractiu i l'interès per l'aprenentatge de la Tecnologia i més en períodes de possible confinament. La creació de material ludificat per a alguns dels continguts de l'assignatura és un dels objectius d'aquest TFM.

Sostenibilitat ambiental a la Reserva de la Biosfera del Montseny, l'excusa ideal per la millora de l'aprenentatge de la tecnologia.

El treball consisteix en analitzar les possibilitats actuals existents en relació als estudis un cop finalitzada l'ESO. En concret, s'hauran de valorar pedagògicament i comparar les possibilitats que ofereix un batxillerat (model estàndard) amb lB, batxibacc, IB, Dual. S'haurà de fer un estudi de mercat per identificar la demanda existent de cadascun d'ells i el perfil associat.

Els indicadors psicomètrics ajuden a prendre decisions en exàmens de resposta múltiple. Quan el resultat de la prova és en la zona al voltant del valor que separa l'aprovat del suspens, és molt important tenir elements que ajudin a prendre una decisió que, per tal de ser justa, pugui tenir en compte més factors que el simple valor dels indicadors.

Innovació educativa i treball per reptes a l'aula de la FP. El context comunicatiu pràctic. El treball per reptes es una de les innovacions que avui dia s'està implementant a les escoles de Formació professional i a les matèries d'educació secundaria. Estem en un moment incipient, però cada dia més, estenem que la tasca educativa ha de estar vinculada amb casos pràctics i reals. A partir de les principals publicacions fundacionals a nivell Europeu definirem la base per realitzar una investigació acotada i molt definida en una branca de la FP o a l'àrea de la tecnologia amb l'objectiu d'avaluar els resultats i contribuir al desenvolupament de bones pràctiques.

En aquest treball es proposarà diferents opcions (metodologia i eines disponibles) per adaptar, en part o completament, un curs a la no-presencialitat. No es pretén simplement que es plantegi les diferents opcions sinó que es desenvolupi o adapti alguna o algunes unitats didàctiques al nou format proposat. Tot i que no és imprescindible, serà de molta utilitat la possibilitat de provar les activitats desenvolupades en un entorn real i després fer-ne una anàlisi crítica per comprovar la seva viabilitat i efectivitat. El que vam viure la primavera passada ens ha demostrat la necessitat de ser capaços d'adaptar-nos en un període molt breu a una situació canviant. Una forma de fer-ho és preveient les possibles situacions com la impossibilitat de l'activitat presencial. Disposar d'eines per impartir les classes on-line és d'una importància capital per avançar-se al problema. Per una altra banda, la no-presencialitat pot ser un complement molt adequat a l'activitat presencial si està degudament planificada. Cal tenir en compte que no totes les activitats poden passar-se a format no presencial de forma directa perquè o no són adequades, els estudiants i/o els professors no disposen dels mitjans adequats o cal replantejar-les. La intenció d'aquest treball és la de cobrir aquesta mancança avançant-se a futures situacions semblants a les viscudes el curs passat.

El constructivisme com part essencial en el procés de formació dels estudiants de tecnologia. La formació en el cas de de la industria carrossera a la vall d'Arbúcies.

Per a afavorir la construcció del coneixement estratègic a l'aula s'ha d'ensenyar als alumnes a analitzar conscientment les característiques dels problemes que es plantegen i les decisions que es prenen per ajustar-s'hi. Es planteja fer-ho en l'aprenentatge del procés d'electrificació del Baix Montseny.

Escenaris i visions de futur a l'educació de la formació professional/tecnològica Scenarios and visions of the future of professional/technological and vocational education Amb aquesta investigació estudiarem, de manera acotada, les tendències, escenaris de futur i visions el context de la formació professional. Amb aquesta proposta intentarem publicar un article a una revista, resultat d'aquesta investigació. Es treballarà amb textos en anglès.

Ús d'una tècnica didàctica de les investigades al màster (una concreta a decidir) per aplicar un dels 17 objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de l'ONU (a definir) a la Reserva de la Biosfera del Montseny, com a eina per millorar la docència i l'aprenentatge de la tecnologia.

Des de fa uns anys la ludificació (o gamificació, en anglès) està creixent en l'àmbit educatiu. En aquest treball es volen analitzar quines són les eines més adequades que es poden aplicar en una aula de tecnologia i amb quins objectius didàctics es podrien utilitzar. Es farà una proposta concreta d'aplicació a l'aula i se n'analitzaran els resultats obtinguts.

Aquest TFM té per objectiu que l'estudiant/a conegui els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), què són, quins són i com s'estan desenvolupant actualment. Amb el coneixement de l'estat de l'art es faran propostes tecnològiques concretes per a desenvolupar a l'aula.

En l'actualitat una de les competències transversals més complexes d'avaluar per part del docent es la comunicació tant verbal com no verbal. En aquest treball, es pretén desenvolupar una nova metodologia a partir de la creació i validació d'escales i rúbriques que li ofereixi al docent i als estudiants eines per tal de poder avaluar les presentacions orals, exposicions, etc d'una manera més eficaç.

En un estudi previ realitzat per la directora, es va demostrar que els estudiants responen diferents els questionaris electronics que els fets en paper. Aquest TFM es centraria en investigar les principals causes s'aquest efecte, repetint l'experiment en el centre on l'estudiant estigui treballant o realitzant les practiques, i presentar les primeres conclusions.

Noves identitats a l'alumnat del màster de formació del professorat. Estimem, com a punt de partida, que els alumnes del Màster de formació del professorat (FP) han experimentat canvis a la seva praxis i/o manera de d'entendre la tasca educativa, que estan directament vinculats amb la identitat de l'alumne. Amb aquesta investigació avaluarem amb metodologies qualitatives i quantitatives aquest canvis.

Desenvolupament sostenible al context de l'educació de la Formació professional/Tecnològica. Sustainable development in the context of professional and vocational trainning El desenvolupament sostenible ha estat integrat a l'educació superior universitària, però encara es troba en un moment incipient a la formació professional. Aquesta investigació persegueix explorar les tendències i accions necessàries a una formació professional integrada en un context social de desenvolupament sostenible. Proposem l'ús de metodologies qualitatives i quantitatives. Sustainable development has been integrated in the curricula of university education, however it is still in early stages in the professional and vocational trainning. With the present research we will explore which are the trends, gaps and areas for action and policy in professional trainning. We propose the use of qualitative and quantitative methologies. Amb aquesta investigació intentarem realitzar una publicació formal Desenvolupament sostenible al context de l'educació de la Formació professional/Tecnològica. Sustainable development in the context of professional and vocational trainning. Amb aquesta investigació intentarem realitzar una publicació formal

Cada any es realitzen a nivell internacional les proves Castor (Bebras) que són una mena de concurs on s'intenta potenciar habilitats de pensament computacional; lligats a la lògica i a la informàtica sense arribar a codificar. Es tracta d'aprofitar els materials existents per fer uns mòduls de diferents nivells i competències per la promoció del pensament computacional a nivells de primers cursos d'ESO.

Hi ha diferències entre gèneres a l'hora de jugar? Es té en compte el gènere quan es creen activitats ludificades? La participació a l'aula és diferent entre gèneres? En aquest treball es farà una recerca bibliogràfica sobre l'estat de la qüestió i s'analitzaran els resultats des d'una perspectiva de gènere d'una activitat ludificada duta a terme a l'aula de tecnologia.

Estem en uns mesos d'incerteses. Com poden seguir aprenent els alumnes des de casa quan estan confinats? Quines eines són les més adequades? Què cal canviar i què es pot aprofitar de l'aula tradicional?

En aquest TFM es proposa primer analitzar experiències de com s'ha treballat el pensament crític en diferents etapes educatives, identificar experiències d'èxit i aplicar-les en els cicles formatius de grau mitjà. Elaborar unes pautes i activitats, posar-les en pràctica a l'aula per finalment analitzar l'efectivitat de les activitats proposades.