Ofertas de proyectos

La definició de la "ludificació" s'ha plantejat al segle XXI com una amalgama multidisciplinària que abasta un rang de teories i dominis tecnològics amplis, i s'ha definit de formes diverses (vegeu Dichev i Dicheva (2017) per a una revisió conceptual), des de l'aproximació general que defineix la ludificació com "l'ús d'elements propis de la concepció dels jocs en contextos no relacionats amb els jocs" (Deterding et al, 2011), a la perspectiva de plantejar-la com a dinàmica generadora d'activitats i experiències lúdiques (Hamari et al, 2014; De Marcos et al, 2016).

Tot i això, revisions crítiques recents apunten que la ludificació podria no tenir evidència prou sòlida respecte a altres metodologies educatives tradicionals (Koivisto i Hamari, 2019; Dichev i Dicheva, 2017; De Marcos et al 2016). En aquest treball es tractaria d'investigar en aquesta línia per dilucidar si és així o no, en el context en què es plantegi la ludificació (Hernández-Fernández, 2020).

Referències:

De Marcos, L., Garcia-Lopez, E. y Garcia-Cabot, A. (2016). On the Effectiveness of Game-like and Social Approaches in Learning: Comparing Educational Gaming, Gamification & Social Networking. Computers & Education. doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.compedu.2015.12.008

Deterding, S., Dixon, D., Khaled, R., & Nacke, L. (2011). From game design elements to gamefulness: defining gamification. In 15th International Academic MindTrek Conference: Envisioning Future Media Environments (pp. 9¿15). New York, NY: ACM.

Dichev, C. y Dicheva, D. (2017). Gamifying education: what is known, what is believed and what remains uncertain: a critical review. International Journal of Educational Technology in Higher Education, 14(9). Doi: https://doi.org/10.1186/s41239-017-0042-5

Dicheva, D., Dichev, C., Agre, G. y Angelova, G. (2015). Gamification in education: a systematic mapping study. Educational Technology & Society,18(3), 1-14.

Hamari, J., Koivisto, J.  y  Sarsa, H. (2014). Does gamification work?--a literature review of empirical studies on gamification. In System Sciences (HICSS), 2014 47th Hawaii International Conference on  System Science, IEEE, 3025-3034. 

Hernández Fernández, A. (2019). Evaluar con juegos: herramientas y métodos para una evaluación diversificada en la ludificación. "Enseñanza de las ciencias de la Tierra", Agost 2020, vol. 28.1, p. 107-118. Enlace:  ECT ¿ Vol.28.1 (2020) - AEPECT

Koivisto, J. y Hamari, J.(2019). The rise of motivational information systems: A review of gamification research. International Journal of Information Management, 45, pp.191-210.

Es proposen diversos tipus de propostes interdisciplinàries entre llengua i tecnologia:

- Estudi estadístic de la producció escrita dels estudiants (lingüística quantitativa).

- Ús de sistemes de IA per a l'anàlisi de la producció dels estudiants (lingüística forense i paleografia).

- Ensenyament de la sintaxi i la semàntica amb eines tecnològiques.

- Tecnologia i lingüística: relació entre les matèries de llengua i la tecnologia actual.

Bibliografia recomanada:

Domènech Casal, J. (2022). Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá: 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias (Vol. 342). Barcelona: Graó.

Hernández-Fernández, A. y Ferrer-i-Cancho, R. (2019). Lingüística Cuantitativa. La estadística de las palabras. Colección Grandes Ideas de las Matemáticas, 30. Barcelona, Madrid: EMSE, Prisa Noticias.

Lavi-Rotbain, O., & Arnon, I. (2022). The learnability consequences of Zipfian distributions in language. Cognition, 223, 105038. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35123219/ 

Hernández-Fernández, A., G. Torre, I., Garrido, J. M., & Lacasa, L. (2019). Linguistic laws in speech: the case of Catalan and Spanish. Entropy, 21(12), 1153. https://www.mdpi.com/1099-4300/21/12/1153

Vivim en una societat altament tècnica. Les persones necessiten cada vegada més coneixements i habilitats per resoldre problemes en un món cada cop més complex. En aquest context, els adolescents han de desenvolupar les eines necessàries per analitzar críticament la informació, prendre decisions i abordar els reptes de la indústria, la innovació tecnològica i la societat. En aquest sentit, l'educació té un paper essencial en el desenvolupament social. Tenint en compte la necessitat de més persones formades en ciències i enginyeria que puguin ocupar noves professions en el futur proper, es desenvolupa un activitat d'aprenentatge  basada en l'escolarització en ciències obertes (Open Science Schooling, OSS) per fomentar l'entusiasme per aquest tipus d'estudis en els joves. La societat ha d'oferir als joves una educació en ciència, i aquesta ha de permetre comprendre els principals temes explicatius que la ciència pot oferir i contribuir a la seva capacitat de relacionar-se críticament en el seu futur.

Se recomienda la lectura previa de:

Radianti, J., Majchrzak, T. A., Fromm, J., & Wohlgenannt, I. (2020). A systematic review of immersive virtual reality applications for higher education: Design elements, lessons learned, and research agenda. Computers & Education, 147, 103778.

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0360131519303276

Hamilton, D., McKechnie, J., Edgerton, E., & Wilson, C. (2021). Immersive virtual reality as a pedagogical tool in education: a systematic literature review of quantitative learning outcomes and experimental design. Journal of Computers in Education, 8(1), 1-32.

https://link.springer.com/article/10.1007/s40692-020-00169-2

http://hdl.handle.net/2117/330284

La idea es que los estudiantes de máster de profesorado exploren las herramientas que los sistemas de Deep Learning/Machine Learning y/o las aplicaciones de IA generativa que se ofrecen a los estudiantes y docentes. Según la especialidad (Tecnología o FP) se planteará el desarrollo de actividades o la aplicación en el aula de alguna herramienta de IA, comparativamente a las metodologías tradicionales para comprobar, en definitiva, su eficacia o no.

Lecturas recomendadas:

Mántaras i Badia, R. (2023): 100 coses que cal saber sobre IA. Valls: Cossetània.

Boden, M. (2017). Inteligencia Artificial. Madrid: Turner-Noema.

Du Satoy, M. (2019). Programados para crear. Barcelona: Acantilado.

Holmes, W., Bialik, M., y Fadel, C. (2019). Artificial Intelligence in Education: Promises and Implications for Teaching and Learning. Center for Curriculum Redesign.

López de Mántaras, R. (2017). Artificial Intelligence and the Arts: Toward Computational Creativity. En: The Next Step: Exponential Life. https://www.bbvaopenmind.com/en/articles/artificial-intelligence-and-the-arts-toward-computational-creativity/

En el projecte HEDY-Life in the AI Era és un homenatge a Hedy Lamarr, en el que s'ha estudiat l'impacte que l'emergència de la intel·ligència artificial està tenint en gairebé tots els àmbits de la vida en l'última dècada. El curs MOOC, anteriorment esmentat, que ha generat aquest projecte és interactiu i dissenyat perquè els estudiants que el segueixen poguin auto-organitzar la seva participació i ritme d'aprenentatge i que promou un ampli coneixement, reflexió crítica i debat sobre l'impacte de la IA en la societat.

Contingut del curs:

• L'era de les dades i l'impacte de l' aparició dels sistemes ciber-físics en la quarta revolució industrial, indústria 4.0.
• Impacte de la IA en el negoci: efectes sobre les expectatives dels clients, millora del producte, innovació col·laborativa i formes organitzatives. Plataformes globals i nous models de negoci.
• Implicacions de la IA per a la governança: efectes en altres objectius de la política pública i ajudar a la ciutadania a interactuar amb el govern mitjançant interfícies intel·ligents. Beneficis i riscos socioeconòmics.
• Impacte de la IA en habilitats i competències digitals: efectes en els canvis de prioritats dels sistemes educatius, quan el 50% dels llocs de treball es podrien perdre i pel 2030, 2/3 podrien tenir el 30% de les seves activitats automatitzades.
• Impacte de la IA en les persones i l'estil de vida: efectes que requereixen IA.

- Identificació de diverses variables biomèdiques que es puguin mesurar sense risc elèctric (alçada, temperatura, ritme ventilatori, ritme cardíac, ...). Descripció de la seva base biofísica i de la base física de la seva mesura amb sensors.

- Prototipatge de la seva mesura amb sensors de la dotació de robòtica dels instituts i Arduino.  Construcció o selecció de sensors addicionals si cal.

- Integració del conjunt de mesures. Processament bàsic dels senyals adquirits i representació gràfica.

- Desenvolupament d'una activitat d'aprenentatge sobre una aplicació de l'ús d'aquestes mesures, per exemple en medicina o en esport. 

Contactar: enric.xavier.martin@upc.edu

La biomecànica, com a ciència que estudia els principis mecànics aplicats al moviment del cos humà, ofereix un punt de partida que pot enriquir l'aprenentatge dels estudiants en matèries relacionades amb la tecnologia i l'esport.

Actualment, es disposa d'un ventall d'aplicacions mòbils que poden ser vistes com a eines baix cost per facilitar l'apropament dels laboratoris de biomecànica a les aules de secundària. Aquest treball es centrarà en l'anàlisi de les eines més adequades per a la seva aplicació en una aula de tecnologia, amb un enfocament específic en els objectius didàctics. S'exploraran diverses aplicacions pràctiques i es seleccionarà una proposta concreta per poder-ne dissenyar la seva implementació a l'aula.

Aquest enfocament no només busca contribuir significativament a l'enriquiment de les classes de tecnologia a l'ESO, sinó que també té l'objectiu de millorar les habilitats analítiques i de resolució de problemes dels estudiants.

Por un lado, se trata de argumentar la importancia de una visión holística de la sostenibilidad en la educación, es decir, aquella que contemple la totalidad del sistema o del problema, y no se centre en resolver pequeñas partes integrantes del problema, perdiendo la visión de conjunto necesaria para alcanzar una comprensión más profunda del problema. 

En el aula, se trata de fomentar dos competencias transversales: 1) La sostenibilidad y compromiso social. 2) El pensamiento crítico. Para ello se pueden usar diferentes herramientas y estrategias, principalmente el debate en clase, pero también la clase invertida y el método "puzzle". Tengo un trabajo previo al respecto (ver ampliación). Se trataría de profundizar en el mismo o tratar algún aspecto complementario.

Para más información, se puede leer mi artículo: 

Rodriguez-Dono A; Hernández-Fernández A (2021). Fostering sustainability and critical thinking through debate - A Case Study. Sustainability (Switzerland), 13(11): 6397. DOI: 10.3390/su13116397

Otros documentos de interés:

https://es.unesco.org/sites/default/files/l2_web.pdf

https://www.iesalc.unesco.org/wp-content/uploads/2023/09/2023.09.20-Guidelines-SDGs-HEIs-Final_Web_ES.pdf

Referencias:

- Hernández Fernández, A.(2021):  La reflexión tecnoética a través del cine de ciencia ficción. "Making of: Cuadernos de cine y educación", 2021, núm. 163-164, p. 18-26. 

- Angulo, C. y Véliz, C. (2022):  Intel·ligència artificial i tecnoètica. Barcelona: Edicions UPC. En obert a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/365627 

- Moreno, M. y José, J. (2017). La ciencia de la ciencia-ficción. Espadas láser, naves espaciales y superpoderes. Barcelona: EMSE. ISBN: 9788416330140.