Ofertas de proyectos

Evidència empírica de l'ús d'un CAD paramètric 3D per millorar la concepció visual i facilitar l'aprenentatge de conceptes tecnològics del currículum docent.

El treball consisteix en dissenyar/elaborar/cercar/investigar sobre diversos trucs i activitats de màgia per poder explicar continguts de matemàtiques als alumnes de l'ESO. S'hauran d'exposar les bases matemàtiques i/o científiques que regeixen el truc o il·lusió juntament amb les dinàmiques d'aprenentatge que comporten.

Tradicionalment sempre s'ha dit que com més es matxuca un concepte a classe, és a dir, més es repeteix (efecte de freqüència), més queda a la memòria de l'estudiant i més aprenen. Però, és això cert o es tracta d'un mite educatiu? Quantes repeticions són necessàries? Aquest treball pretén fer un estudi comparatiu, de camp, valorant: a) Si l'efecte de freqüència existeix i és rellevant a l'aula en l'aprenentatge de conceptes relacionats amb la tecnologia o l'especialitat de FP on es realitzi el pràcticum. b) Quin nombre de repeticions és necessari per a que l'efecte es doni. Idealment caldrà tenir accés, com a mínim, a dades de dos grups d'estudiants de secundària o cicles: un grup experimental i un grup control sobre els que poder realitzar l'estudi.

L'objectiu que es persegueix es promoure l'aprenentatge en ciència i tecnologia desenvolupant una activitat per al centre en pràcticum mitjançant el mètode Open Science Schooling, desenvolupant aprenentatge formal i no fornal.

En este TFM se abordará el desarrollo y aplicación de materiales curriculares de tecnología que se basen en la realidad virtual o en la realidad aumentada. La idea principal es crear estos materiales didácticos o aprovechar materiales previos, ya existentes, y, en la medida de lo posible, conectarlos con otras áreas de secundaria y la acción tutorial, así como llevarlos a la práctica en una prueba piloto, comparativa: ¿es mejor una clase magistral convencional o una que aproveche la realidad virtual/aumentada? ¿En qué contexto?

Sostenibilitat ambiental a la Reserva de la Biosfera del Montseny, l'excusa ideal per la millora de l'aprenentatge de la tecnologia.

This projects aims at identifying different teaching approaches when compared to those prevalent in our country. This implies, for example, focusing at the role that the different stakeholders/actors have in the learning process. The analysis of those will provide a foundation on different approaches to educational methods. To narrow the research, the project will focus on one country in Europe that would show different approaches to practice (Finland, Germany, Norway, or Switzerland are potential countries that the student will consider).

Analitzar els MOOCs de ciència i tecnologia existents i veure les possibilitats (pros i contres) d'ensenyament-aprenentatge que obren en aquesta franja educativa. I/o fer una proposta didàctica aplicable.

Realitzar hipòtesis raonables per a la resolució d'un problema la informació sobre el qual és escasa (qüestions de Fermi) i donar una resposta numèrica aproximada en termes d'ordres de magnitud (la potència de 10 més propera al valor exacte) és una valuosa estratègia docent. Es tracta d'analitzar el seu potencial didàctic en aquesta franja educativa.

Seguir aprofundint en el potencial de la ciència-ficció en les seves diferents manifestacions (cinema, literatura i còmic) com a eina didàctica.

Se trata de fomentar dos competencias transversales: 1) La sostenibilidad y compromiso social. 2) El pensamiento crítico. Para ello se pueden usar diferentes herramientas y estrategias, principalmente el debate en clase, pero también la clase invertida y el método "puzzle". Tengo un trabajo previo al respecto (ver ampliación). Se trataría de profundizar en el mismo o tratar algún aspecto complementario.

Hi ha molts recursos educatius basats en la IA (Intel·ligència artificial): apps, simuladors, etc. Com aprofitar-los per atreure l'atenció dels estudiants cap a la tecnologia? Què aporta de nou la incorporació de sistemes intel·ligents en l'àmbit docent?

Els Fablabs o espais de fabricació digitals són espais de creació que van néixer i s'han desenvolupat en entorns externs als centres escolars. Però poc a poc s'han anat donant casos d'introducció d'aquests tipus d'espais a Instituts i, fins i tot, escoles de primària. Enguany a casa nostre el Departament d'Educació ha iniciat un programa pilot, que es llençarà el curs vinent, per a instal·lar aquest tipus d'espais a 150 centres de Catalunya. Es proposa fer un TFM sobre diferents propostes i maneres de definir aquests espais.

Viabilitat del laboratori de fabricació en instituts de secundària. Pilotatge projecte FAIG. https://serveiseducatius.xtec.cat/cesire/faig-fent-per-aprendre-imaginant-globalment/

El moviment i la cultura maker que van neixer a principis de segle ha crescut fora dels centres educatius, però des de diverses organitzacions s'han fet propostes per a incloure-les, primer dins l'educació no formal, i actualment dins les escoles. Veure quines metodologies vinculades al moviment maker (hackatons, maker faires, tinkering...) es poden introduir a l'aula i com fer-les encaixar a les escoles actuals és tot un repte.

En el treball s'estudia l'eficàcia de l'ús de sistemes de gestió de l'aprenentatge (LMS) tal com Moodle, en la millora de l'aprenentatge dels estudiants. L'estudi pot basar-se en la bibliografia publicada sobre el tema i també, si és factible, en proves realitzades amb l'alumnat del practicum.

Aquest projecte preten desenvolupar una sèrie de programes educatius a través de l'embarcació de l'Escola de Capacitació Nautico Pesquera de Catalunya (goleta), a fi de portar els joves del sistema educatiu de Catalunya a viure experiències al mar, vinculades curricularment, amb enfocaments competencials i amb un gran protagonisme per a desenvolupar les softskills

Ús d'una tècnica didàctica de les investigades al màster (una concreta a decidir) per aplicar un dels 17 objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de l'ONU (a definir) a la Reserva de la Biosfera del Montseny, com a eina per millorar la docència i l'aprenentatge de la tecnologia.

Des de fa més de 20 anys les TIC s'han implementat i han revolucionat de manera radical l'aprenentatge de les tècniques gràfiques en les enginyeries. Hi ha diferents usos i opinions sobre la teoria de les TIC en l'Enginyeria Gràfica. El TFM tracta de fer un estudi i recull de les estratègies usades a la universitat per aplicar-les de manera empírica i pionera a l'ESO, FP i/o Batxillerat, per adaptar els estudiants i donar-los eines del que es trobaran i necessitaran al seu pas per les aules universitàries. http://hdl.handle.net/2117/330284

La inteligencia artificial (IA) ha avanzado mucho en los últimos años, en especial con el desarrollo de aplicaciones de lenguaje natural (como GPT-3 y subsiguientes), de resolución de problemas matemáticos (Wolfram Alpha, Photomath...) y de generación automática de imágenes (Dall-e-2, Stable diffussion, Midjourney...). En este contexto múltiples preguntas son posibles. Algunas: - ¿Se puede o se deben incorporar esta tecnologías a la educación? - En caso afirmativo, ¿cómo y en qué debemos cambiar? - ¿Qué relación hay entre la ética y el uso de la IA en educación?