Festibity entrevista a Josep Fernandez

Quins són els teus principals objectius en aquest nou mandat que inicies?  

Com tota entitat, la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) s’ha d’adaptar al temps que viu i fer una lectura correcta d’un món en transformació. Cal adaptar la formació i els aprenentatges al perfil dels nous estudiants i a les necessitats de la societat. La renovació de currículum i les metodologies es traduirà en un increment en la taxa de graduació.

Com a universitat pública volem impulsar projectes d’interès general, com ara la difusió de la ciència i la tecnologia entre la societat, i col·laborar amb projectes solidaris. Entre les iniciatives que tenim en marxa està la creació d’un museu d'història de la informàtica, l’organització d’activitats solidàries vinculades a La Marató de TV3, el voluntariat TIC o el programa de reutilització d’equips informàtics destinats a les ONG, entitats sense ànims de lucre i persones en situació de risc.

L’ensenyament a distància reforçat durant la pandèmia ha vingut per quedar-se? Quins en són els avantatges? I els inconvenients?

El confinament ens va obligar a desplegar l’ensenyament a distància. Durant la pandèmia hem estat capaços de mantenir la formació sense renúncies significatives. Va ser un èxit sorprenent, però també n’hem descobert les limitacions. L’ensenyament presencial i l’ensenyament a distància són complementaris i poden coexistir dins d’uns estudis, però la relació entre les persones és fonamental per l’ensenyament-aprenentatge, i no es pot substituir per un vídeo.

La tecnologia actual permet desenvolupar classes magistrals no presencials síncrones d’una forma similar a les presencials. En aquest format, tant professors com estudiants es troben gràcies a una eina de videoconferència a la mateixa hora, en directe, i cadascú des de la seva ubicació. Hi ha interacció, debat i intercanvi entre els i les assistents. Aquest recurs utilitzat adequadament no és de menor qualitat que les classes presencials. En canvi, hi ha moltes activitats formatives que es basen en l’experimentació, el treball col·laboratiu i el treball en equip que és millor realitzar-les de forma presencial. Passar-les a modalitat no presencial suposa una gran pèrdua.

També hem de tenir present que els i les joves necessiten socialitzar i que l’èxit en la formació està lligat amb el sentiment de pertinença al centre i a la professió. Les universitats són espais de formació professionalitzadora, però també d’experiències de vida i de relació social, aspectes que no tenen lloc en un entorn de formació a distància.

La informàtica és un camp en constant evolució i expansió. Fa relativament poc es va presentar el grau en Intel·ligència Artificial, veurem més graus específics dintre del camps de la informàtica? Quins seran els propers?

En aquests moments, la FIB està al 100% d’ocupació i la posada en marxa del nou Grau en Intel·ligència Artificial ha estat possible gràcies al suport del Departament de Polítiques Digitals. Seguim l’evolució del sector i volem donar resposta a les necessitats, però tota nova ampliació passa necessàriament per disposar dels recursos necessaris.

"Els experts apunten que el 70% de les feines del futur encara no existeixen"

El món i la tecnologia estan canviant a marxes forçades i es produiran grans canvis en les professions. Quines seran les de futur? Hi haurà més especialització?

Els experts apunten que el 70% de les feines del futur encara no existeixen. Les feines repetitives o rutinàries seran automatitzades. Per automatitzar les feines de poc valor calen persones creatives i amb domini de la tecnologia, entre les que destacaran els i les professionals digitals.

La societat continuarà evolucionant ràpidament i caldran professionals polivalents i amb capacitat d’adaptar-se als nous contextos i situacions. El perfil del professional TIC encaixa en aquest model i tindrà una perspectiva laboral positiva.

Com es fa per compaginar el pla d’estudis amb el fet que la professió estigui en constant evolució?

El fet que la pràctica professional estigui en canvi constant fa necessari que la formació tingui present alguns elements claus: l’aprenentatge dels fonaments sobre els que es construeix l’enginyeria informàtica, la creativitat com a motor de la pràctica professional i la capacitat d'aprendre de forma autònoma. Les tècniques i les eines, que acostumen a ser caduques, s’han de conèixer però no han de ser la base de la formació.

"Els centres d'FP i universitaris TIC estan plens. Els governs i els actors socials han d’establir les necessitats i les prioritats i destinar els recursos necessaris per donar resposta"

Ens trobem amb un elevat grau d’atur juvenil però a la vegada falten professionals TIC. Què s’ha de fer per motivar els i les joves per tal que estudiïn carreres tecnològiques?

Com societat no podem tolerar l’actual taxa d’atur juvenil. S’ha d’anar a l'arrel del problema. En primer lloc, cal actuar en l’educació obligatòria per evitar l’abandonament prematur i portar a tots els i les joves fins a l’etapa de formació i qualificació professional de l’ensenyament postobligatori.

I com a societat, no podem perdre les oportunitats que ofereix la transformació digital. Els centres d'FP i universitaris TIC estan plens. No té sentit fomentar les vocacions TIC entre els i les joves i no oferir-lis un centre de formació. Els governs i els actors socials han d’establir les necessitats i les prioritats i destinar els recursos necessaris per donar resposta.

El món universitari està disposat a intensificar les accions per apropar la ciència i la tecnologia a tota la ciutadania (infants, joves, famílies,… ) i difondre el rol de l’enginyeria TIC a la societat i les perspectives laborals del seus professionals. Properament iniciem una col·laboració amb la xarxa de biblioteques per realitzar tallers tecnològics als seus espais.

En relació amb el punt anterior, espereu un augment de la demanda d’estudiants després de la transformació digital accelerada per la COVID-19?

De fet, en els darrers anys hem tingut un increment mantingut de la demanda a les titulacions de la FIB. Veiem que els i les joves que arriben tenen una vocació primerenca per fer els nostres estudis. L’actual crisi sanitària ha posat de manifest la importància de les TIC pel funcionament de la societat i les ha fet encara més visibles. Possiblement, tindrà un impacte amb una major demanda pels nostres estudis.

"Els sistemes informàtics són una eina fonamental en l’actual societat i si es construeixen des d’una mirada exclusivament masculina s'introduiran biaixos"

Malgrat que en els darrers anys s’ha incrementat el nombre de dones que cursen els estudis d’informàtica, el percentatge segueix sent menor. Quines polítiques s’estan aplicant per millorar la presència de dones? Què més s’hauria de fer?

Els estereotips al voltant de la informàtica no són atractius per la majoria de dones i anem contracorrent. Calen referents femenins als mitjans de comunicació que projectin una imatge més adequada a la realitat, ja sigui una enginyera que parli del seu treball o la protagonista d’una sèrie televisiva. Mentre no arriba la sèrie televisiva, hi ha múltiples iniciatives per destacar el paper de la dona a la ciència i la tecnologia. Com en molts altres àmbits, s’ha invisibilitzat la transcendència de la dona, i estem treballant per invertir aquesta situació. Introduirem la perspectiva de gènere a les titulacions de la FIB i a les activitats que realitzem, un primer pas per anar cap a la igualtat.

Cal empoderar a les joves i les dones. Els sistemes informàtics són una eina fonamental en l’actual societat i si es construeixen des d’una mirada exclusivament masculina, s'introduiran biaixos, es perdrà el valor de la visió femenina, i no farem més que aprofundir en les desigualtats de gènere.

El salt de la universitat a l’empresa no acostuma a ser senzill. Què es fa des de la FIB per millorar la relació universitat-empresa i ajudar en aquesta transició? Quin paper hi pot jugar FIB Alumni?

Els i les estudiants de la FIB tenen diverses oportunitats per completar la seva formació acadèmica amb estades i activitats amb empreses, com ara les pràctiques i la realització del seu treball de fi d’estudis. Altres iniciatives que tenen lloc a la nostra Facultat són les assignatures en què s’aborden reptes reals proposats per empreses i que els estudiants desenvolupen en col·laboració amb elles: el programa Talent de l’inLab FIB, que ofereix una formació integral als estudiants a través de la seva participació en projectes reals, o la col·laboració dels estudiants amb unitats i grups de recerca de la UPC on participen en projectes d’innovació i recerca.

Els i les titulades de la FIB tenen una bona formació pràctica que afavoreix la seva inserció laboral. Ara volem millorar l’orientació professional dels nostres titulats i titulades, volem oferir una millor informació de les diferents opcions de carrera professional que els ofereix el sector TIC, i que ells i elles acabin de traçar el seu camí. FIB Alumni ha de ser el referent d’aquest projecte.

"L’educació mai ha estat una despesa, sinó una inversió"

Quinze anys després, Catalunya torna a tenir una conselleria d’Universitats i Recerca, una reclamació del sector. Què n’esperes? Quines reclamacions faries?

És una bona notícia. Si volem que Catalunya estigui al nivell dels països més desenvolupats, cal invertir en educació i recerca ja que són l’eix que permet avançar cap a una societat sostenible, crear riquesa i millorar el benestar social.

Les universitats vam patir una reducció del finançament molt severa durant la crisis que no s’ha revertit. És urgent millorar-ne el finançament per recuperar i rejovenir el professorat i posar al dia els laboratoris i les instal·lacions. L’educació mai ha estat una despesa, sinó una inversió.

Josep Fernandez Ruzafa: Informació sobre la recerca - Informació sobre la docència

Notícia FIB reelecció com a degà d'en Josep Fernandez

Font: Notícia Festibity