La simulació per ordinador intenta modelitzar sistemes reals o hipotètics per ordinador de manera que el seu funcionament pot ser estudiat y podem predir el seu comportament.La historia i l'evolució de la simulació per ordinador han estat paral·leles a l'evolució de la Informática. Els seus orígens els trobem a la segona Guerra Mundial quan dos matemàtics, J.V. Neumann y S. Ulam, teníen el repte de resoldre un problema complex relacionat amb el comportament dels neutrons. Els experiments basat en prova i error eren molt cars i el problema era massa complicat per abordar-lo mitjançant tècniques analítiques. L'aproximació que van agafar es basa en la utilització de nombres aleatoris i distribucions de probabilitat. El mètode desenvolupat es va anomenar “mètode de Montecarlo” pel paral·lelisme entre la generació de nombres aleatoris i el joc de la ruleta.
Durant la guerra freda es va intensificar l’ús de la simulació per resoldre problemes d’interès militar; trajectòries i dinàmiques de satèl·lits artificials, guiatge de míssils, etc. Molts d’aquests problemes exigien la resolució de sistemes d’equacions diferencials no lineals. Per abordar aquests problemes es va utilitzar ordinadors analògics que feien servir elements electrònics per resoldre les operacions matemàtiques: integració, suma, multiplicació, generació de funcions, etc. En la figura adjunta s’observa com aquests elements es connectaven per la creació dels models de simulació continua.
