Un exemple de la utilització de la simulació per ordinador ha estat un projecte per permetre avaluar i determinar el grau d’acceptació de la nova àrea terminal de l’aeroport de Barcelona, projectat per R. Bofill, segons els estàndards IATA (International Air Transport Association) en l’àmbit de capacitats i fluxes.
La Nova Àrea Terminal (NAT) farà possible que l’Aeroport de Barcelona es converteixi en un aeroport de tipus Hub, que permetrà la connexió de vols continentals i ampliarà l’oferta actual de la matriu de vols origen/destinació. Es preveu que el volum de passatgers que passaren per Barcelona, en origen, en destinació o en trànsit, serà de l’ordre de 55 milions.
La simulació de la NAT es va realitzar des de dos enfocaments diferents: macroscòpic i microscòpic.
El primer estudi, macroscòpic, va permetre analitzar els grans números dels principals subsistemes associats a les operacions comercials de l’aeroport:
- Sistema Accessos Terrestres, distribució d’arribada de passatgers durant el dia i si arriben en cotxe, en metro, en tren, etc; quants carrils haurien de tenir els vials d’arribada i de sortida; quants taxis caldrien per donar servei a la nova demanda; quants autobusos; quina ampliació en aparcaments seria necessària.
- Sistema Edifici Terminal, els processos aeroportuaris són extremadament complicats, més encara arrel dels atemptats de l'11-S, i si afegim el volum de passatgers que poden passar en un dia de màxima afluència, caldrà configurar correctament tots els processos que solen ser el coll d’ampolla d’un sistema aeroportuari com ara controls de seguretat, facturació, recollida d’equipatges, torns de treball, etc.
- Sistema Handling, avaluació dels recursos de handling: bombers, jardineres, carrets portaequipatges, necessaris per donar servei a les aeronaus estacionades a l’aeroport, i circulació d’aquests recursos pels vials del costat aire.
La segona fase es va centrar en el desenvolupament d’un estudi de simulació microscòpica de l’Edifici Terminal, on cada passatger podia ser identificat dins el sistema com una identitat pròpia i, conseqüentment, caracteritzat per una sèrie d’atributs o propietats que, a la fi, determinarien el seu comportament dins el model. Aquest estudi va permetre respondre, entre d’altres preguntes, a:
- La distribució modal d’arribades (Renfe, Ave, cotxe...) és compatible amb el disseny arquitectònic ?
- Quin seria el MCIT (Minimum Check In Time) ?
- I el MCT (Maximum Connection Time) ?
- Podrien absorbir els passadissos del dic central el flux de passatgers ?
- Seria un Pax Schengen/No Schengen? Com afectaria la seva circulació dins de la NAT?
L’estudi va concloure que la NAT projectada, assolia els estàndards de qualitat IATA en matèria de fluxos i capacitats desitjats.