Article de Martí Vergés i Teresa Vinyoles
(1.0 MB)
Article de la revista QUARHIS (que cita el de Vergés&Vinyoles)
(790.9 KB)
Saltar al contingut Menu
FACULTAT D'INFORMÀTICA DE BARCELONA
Catedral i Rellotges
Catedral
Teresa Vinyoles
Rellotges
Joaquim Agulló i Batlle
Pere Brunet - Simulació de la construcció de la catedral gòtica a partir de la seu romànica
En Martí Vergés em va obrir els ulls a la Mecànica Racional l'any 1966, em va introduir al món de la informàtica un any després, i ha estat el meu mestre durant quasi 50 anys. Gràcies al seu entusiasme vaig acabar donant classes de mecànica i dedicant-me a la recerca en informàtica. Però, ves per on, una de les darreres coses que vaig aprendre d'ell va ser el procés constructiu de la catedral gòtica de Barcelona.
Tot va començar a principis del 2007. Segons va dir ell mateix, en proposar-me l'estudi i simulació de la construcció de la catedral gòtica a partir de la seu romànica, em "tenia ocupat". Això era bo, perquè (sempre segons la seva versió) evitava que em pogués dedicar a tasques insanes com la preparació d'un llibre-homenatge que alguns, en aquells moments, li volíem fer.
El que més recordo d'aquelles llargues trobades de fa set i vuit anys és l'erudició, l'entusiasme i l'energia d'en Martí. Després de mirar plànols i més plànols i després d'explicar-me mil detalls sobre tot tipus de catedrals, em va deixar dotze llibres gruixuts i contundents, que vaig haver de portar al cotxe en tres viatges. Història de l'art, història de Barcelona i de la catedral, construcció de catedrals gòtiques, volums de revistes científiques amb articles sobre hipòtesis constructives. En Martí defensava aferrissadament la teoria de la construcció evolutiva, amb arguments que no tenien esquerda. Em vaig convèncer ben aviat.
La primera fase dels treballs va concloure el 2008 amb la presentació del projecte final de carrera d'en Sergi Ibáñez. En Martí va venir el dia de la lectura del projecte amb el seu germà Andreu. Poc després va tornar a la UPC per veure, en directe i amb ulleres de realitat virtual, tot el procés evolutiu que havia transformar l'antiga seu romànica en la nova catedral gòtica.
Després, dos estudiants més van estar treballant per tenir una versió de l'aplicació interactiva que funcionés a l'ordinador de casa d'en Martí Vergés. Ho vam aconseguir l'any 2011. A casa seva, amb els seus germans i també en Ricard Villà, en Martí observava, jugava amb el ratolí, girava el model, anava canviant el moment històric i es passejava per tot el procès constructiu de la catedral.
Ara sé que el darrer servei que van donar moltes seus romàniques va ser el de fer de bastides gegants i de suport dels pilars gòtics que avui veiem. La seu romànica de Barcelona va ser el motlle, ara invisible, de la nostra catedral.
Gràcies, Martí.
Catedral_Gotica_Construccio
(836.1 KB)
Tot va començar a principis del 2007. Segons va dir ell mateix, en proposar-me l'estudi i simulació de la construcció de la catedral gòtica a partir de la seu romànica, em "tenia ocupat". Això era bo, perquè (sempre segons la seva versió) evitava que em pogués dedicar a tasques insanes com la preparació d'un llibre-homenatge que alguns, en aquells moments, li volíem fer.
El que més recordo d'aquelles llargues trobades de fa set i vuit anys és l'erudició, l'entusiasme i l'energia d'en Martí. Després de mirar plànols i més plànols i després d'explicar-me mil detalls sobre tot tipus de catedrals, em va deixar dotze llibres gruixuts i contundents, que vaig haver de portar al cotxe en tres viatges. Història de l'art, història de Barcelona i de la catedral, construcció de catedrals gòtiques, volums de revistes científiques amb articles sobre hipòtesis constructives. En Martí defensava aferrissadament la teoria de la construcció evolutiva, amb arguments que no tenien esquerda. Em vaig convèncer ben aviat.
La primera fase dels treballs va concloure el 2008 amb la presentació del projecte final de carrera d'en Sergi Ibáñez. En Martí va venir el dia de la lectura del projecte amb el seu germà Andreu. Poc després va tornar a la UPC per veure, en directe i amb ulleres de realitat virtual, tot el procés evolutiu que havia transformar l'antiga seu romànica en la nova catedral gòtica.
Després, dos estudiants més van estar treballant per tenir una versió de l'aplicació interactiva que funcionés a l'ordinador de casa d'en Martí Vergés. Ho vam aconseguir l'any 2011. A casa seva, amb els seus germans i també en Ricard Villà, en Martí observava, jugava amb el ratolí, girava el model, anava canviant el moment històric i es passejava per tot el procès constructiu de la catedral.
Ara sé que el darrer servei que van donar moltes seus romàniques va ser el de fer de bastides gegants i de suport dels pilars gòtics que avui veiem. La seu romànica de Barcelona va ser el motlle, ara invisible, de la nostra catedral.
Gràcies, Martí.
Catedral_Gotica_Construccio
(836.1 KB)
Antoni Giró - Rellotges de sol "Analèmics"
Benvolguda Degana ,
No se si encara hi soc a temps... però finalment he trobat el correu que em va enviar en Martí Verges el juny del 2003, mentre jo estava realitzant un any a Norwich. Recordo que en una de les visites que feia els cap de setmana, vaig veure en uns jardins un rellotge de sol en el qual segons l’època del any et posaves dret en diferents punts assenyalats a Terra i l’ombra et marcava l’hora. Era la primera vegada que jo veia aquest tipus de rellotge de sol i no en coneixia el fonament. Aprofitant un escrit, per felicitar-lo amb motiu del la concessió de la Creu de Sant Jordi, li vaig adjuntar una foto amb el rellotge . La resposta va ser tota una lliçó, clara i documentada sobre el rellotges de sol “Analèmics” que t’adjunto. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Hola Antoni.
M’ha alegrat molt tenir noves de vosaltres. ¿Esteu bons? Moltes mercès per la felicitació de la Creu Sant Jordi que, com be saps, em tenia molt merescuda. (Suposo que ja coneixes la divertida anècdota d’Alfons XIII sobre això dels “guardons merescuts”; si no, ja te l’explicaré un altre dia).
1.- El rellotge de què em parles s’anomena “analèmic” i fou inventat pel savant francès Pierre Mechain.(Laon,1744-Castelló de la Plana1804). Laon és la capital del D. de l’Aisne, i els primers analèmics foren fets pel Mechain mateix, allà a la Picardia. Durant dècades eren els únics que hi havia, però recentment s’han posat de moda i n’hi ha arreu. A Catalunya n’hi ha dos que jo sàpiga:
• A Barcelona ciutat, a l’Av. Diagonal, bulevard muntanya, intersecció amb el cinturó de Ronda, a l’indret de l’Institut Superior d’Investigacions Científiques, petitó.
• A Sabadell, a la plaça de (Les Mares del) Primer de Maig, molt gran i vistós.
Tots dos han estat dissenyats i construïts per un rellotger amic meu, Eduard Farré Olivé, que viu a El Bruc. Anoia/08294; Tel. 93-771.03.00. És el vicepresident de la Societat Catalana de Gnòmica. Mechain va ser a Barcelona i va fer un rellotge de Sol al Castell de Montjiuc, que encara hi és, però no crec que n’hi fes cap analèmic.
2.-El Càlcul d’un rellotge analèmic és fàcil: L’eix menor de l’el•lipse cau sobre la meridiana. Si F és la latitud del lloc, la relació entre els semieixos de l’el•lipse (b:menor; a:major) ha de cumplir: sin F = b/a. El contorn de l’el•lipse ha d’estar marcat amb unes marques horàries distribuïdes angularment amb regularitat, vistes des del centre de l’el•lipse. L’eix menor de l’el•lipse va marcat amb els punts en què s’han de posar els peus: en un dia en què la declinació del Sol sigui D (cal consultar les efemèrides; D varia entre els -23º ,25 del solstici d’hivern i els +23º ,25 del solstici d’estiu) la marca ha d’estar situada a una distància s del centre de l’el•lipse (cap el S) donada per: s = -a cos F tg D. Nota que el vector des del centre cap a les marques horàries gira uniformement; les ombres no. Aquest és el tipus analèmic més senzill, que dona hores vertaderes. N’hi ha d’altres que substitueixen l’eix menor per la “corba analèmica” que és la que dona les hores mitges en lloc de les vertaderes.
3.- Buscant per “analemmatic sundial” trobaràs molta informació sobre els rellotges analèmics a Internet.
Per exemple:
http://tirol-php. highway.telekom.at/k-schwarzinger/e_5871.htm
http://members.aon.at/sundials
(Veure rellotge 36 entre rellotges fora del Tirol).
4.- Una anècdota: L’analèmic de la Diagonal es fa fer, seguint el disseny de l’Eduard, quan els Jocs Olímpics. Els ximplets dels arquitectes municipals varen triar marbre negre per fer el terra. Tingueu-ho en compte per al vostre.
Records i a reveure, Martí
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L’endemà em va enviar un altre correu que deia el següent:
Hola Antoni, mira la plana
http://www.longwoodgardens.org/Sundial/Analemma.html
Hi posa que el pare de la criatura va ser J.J. de Lalande i que el primer analèmic construït va ser el 1756 a l’esglesia de Brou (Ain). La meva confusió ve que el tàndem Mechain-Lalande són qui vàren fer les mesures de l’arc de meridià Barcelona–Dunkerque, per allò de la definició del metre.
No se si encara hi soc a temps... però finalment he trobat el correu que em va enviar en Martí Verges el juny del 2003, mentre jo estava realitzant un any a Norwich. Recordo que en una de les visites que feia els cap de setmana, vaig veure en uns jardins un rellotge de sol en el qual segons l’època del any et posaves dret en diferents punts assenyalats a Terra i l’ombra et marcava l’hora. Era la primera vegada que jo veia aquest tipus de rellotge de sol i no en coneixia el fonament. Aprofitant un escrit, per felicitar-lo amb motiu del la concessió de la Creu de Sant Jordi, li vaig adjuntar una foto amb el rellotge . La resposta va ser tota una lliçó, clara i documentada sobre el rellotges de sol “Analèmics” que t’adjunto. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Hola Antoni.
M’ha alegrat molt tenir noves de vosaltres. ¿Esteu bons? Moltes mercès per la felicitació de la Creu Sant Jordi que, com be saps, em tenia molt merescuda. (Suposo que ja coneixes la divertida anècdota d’Alfons XIII sobre això dels “guardons merescuts”; si no, ja te l’explicaré un altre dia).
1.- El rellotge de què em parles s’anomena “analèmic” i fou inventat pel savant francès Pierre Mechain.(Laon,1744-Castelló de la Plana1804). Laon és la capital del D. de l’Aisne, i els primers analèmics foren fets pel Mechain mateix, allà a la Picardia. Durant dècades eren els únics que hi havia, però recentment s’han posat de moda i n’hi ha arreu. A Catalunya n’hi ha dos que jo sàpiga:
• A Barcelona ciutat, a l’Av. Diagonal, bulevard muntanya, intersecció amb el cinturó de Ronda, a l’indret de l’Institut Superior d’Investigacions Científiques, petitó.
• A Sabadell, a la plaça de (Les Mares del) Primer de Maig, molt gran i vistós.
Tots dos han estat dissenyats i construïts per un rellotger amic meu, Eduard Farré Olivé, que viu a El Bruc. Anoia/08294; Tel. 93-771.03.00. És el vicepresident de la Societat Catalana de Gnòmica. Mechain va ser a Barcelona i va fer un rellotge de Sol al Castell de Montjiuc, que encara hi és, però no crec que n’hi fes cap analèmic.
2.-El Càlcul d’un rellotge analèmic és fàcil: L’eix menor de l’el•lipse cau sobre la meridiana. Si F és la latitud del lloc, la relació entre els semieixos de l’el•lipse (b:menor; a:major) ha de cumplir: sin F = b/a. El contorn de l’el•lipse ha d’estar marcat amb unes marques horàries distribuïdes angularment amb regularitat, vistes des del centre de l’el•lipse. L’eix menor de l’el•lipse va marcat amb els punts en què s’han de posar els peus: en un dia en què la declinació del Sol sigui D (cal consultar les efemèrides; D varia entre els -23º ,25 del solstici d’hivern i els +23º ,25 del solstici d’estiu) la marca ha d’estar situada a una distància s del centre de l’el•lipse (cap el S) donada per: s = -a cos F tg D. Nota que el vector des del centre cap a les marques horàries gira uniformement; les ombres no. Aquest és el tipus analèmic més senzill, que dona hores vertaderes. N’hi ha d’altres que substitueixen l’eix menor per la “corba analèmica” que és la que dona les hores mitges en lloc de les vertaderes.
3.- Buscant per “analemmatic sundial” trobaràs molta informació sobre els rellotges analèmics a Internet.
Per exemple:
http://tirol-php. highway.telekom.at/k-schwarzinger/e_5871.htm
http://members.aon.at/sundials
(Veure rellotge 36 entre rellotges fora del Tirol).
4.- Una anècdota: L’analèmic de la Diagonal es fa fer, seguint el disseny de l’Eduard, quan els Jocs Olímpics. Els ximplets dels arquitectes municipals varen triar marbre negre per fer el terra. Tingueu-ho en compte per al vostre.
Records i a reveure, Martí
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L’endemà em va enviar un altre correu que deia el següent:
Hola Antoni, mira la plana
http://www.longwoodgardens.org/Sundial/Analemma.html
Hi posa que el pare de la criatura va ser J.J. de Lalande i que el primer analèmic construït va ser el 1756 a l’esglesia de Brou (Ain). La meva confusió ve que el tàndem Mechain-Lalande són qui vàren fer les mesures de l’arc de meridià Barcelona–Dunkerque, per allò de la definició del metre.
Astrolabis
Article de Martí Vergés, Juny de 2003, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Astrolabis
(1.5 MB)
Astrolabis
(1.5 MB)
© Facultat d'Informàtica de Barcelona
-
Contacte