En Martí es a la dreta de la imatge
Saltar al contingut Menu
FACULTAT D'INFORMÀTICA DE BARCELONA
Records i anècdotes
Viatge final de carrera de'n Martí
Aportació de Ricard VIllà.
En Martí es a la dreta de la imatge
En Martí es a la dreta de la imatge
Premsa
Nota necrològica a La Vanguardia (Josep Amat)
(256.2 KB)
Una esquela que (a molts) ens va sorprendre
(44.8 KB)
Viure al Park Güell
Aportació de Josep-Maria Sellés
Publicat a "El Periódico", Cuaderno, 21/09/1997
ElPeriodico 1997
(47.1 KB)
Publicat a "El Periódico", Cuaderno, 21/09/1997
ElPeriodico 1997
(47.1 KB)
Tarjetó ingrés a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Jaume Pagés - Una anècdota i unes quantes fotos
La primera promoció del pla 64, de la que formo part, va tenir en Martí Vergés com a professor de Mecànica Racional de segon, el curs 65-66.
En presentar l'assignatura va dir-nos que l'examen final, que llavors era el decisiu, tindria una part de teoria i una de problemes, molt important. I que entre els problemes, n'hi hauria un d'un fitxer que tenia sobre la taula del seu despatx amb una cinquantena de fitxes amb enunciats, que ens convidava a consultar. El despatx era al Laboratori de Càlcul i Mecànica, a la planta cinquena, del costat de llevant.
No hi va haver ocasió de consultar les fitxes, perquè el desenvolupament del curs es va veure molt afectat pels alts nivells de conflictivitat generats per les protestes dels universitaris davant la manca de llibertats de tot tipus i per la repressió conseqüent de les autoritats del moment. La Universitat va ser tancada.
L'ambient era molt tens. Varen ser molt pocs els professors que es varen avenir a participar en sessions semi-clandestines organitzades pels delegats de curs en locals cedits fora de la Universitat, no pas per a substituir les classes, sinó simplement per a resoldre dubtes de qui en tingués, estudiant pel seu compte. En Martí Vergés va ser un d'ells.
Al cap d'uns quants anys vaig tenir una relacio d'amistat amb en Martí que va generar la confiança suficient per a poder mantenir la conversa que transcric, ja que dóna una mesura del caràcter heterodox d'en Martí:
- Què eren els problemes de mecànica que tenies en un fitxer sobre la teva taula i que convidaves els estudiants de l'assignatura a consultar amb el "gantxo" de què en cauria un a l'exàmen final ?
- Eren els enunciats dels problemes que jo no havia pogut resoldre.
- I alguna vegada algun estudiant en va resoldre algun, en l'exàmen final ?
- No, mai. Però sí que alguna vegada algú em va donar alguna idea que em va ajudar a resoldre'l jo. I el vaig treure del fitxer, és clar !
FotosJaumePagés
(1.1 MB)
En presentar l'assignatura va dir-nos que l'examen final, que llavors era el decisiu, tindria una part de teoria i una de problemes, molt important. I que entre els problemes, n'hi hauria un d'un fitxer que tenia sobre la taula del seu despatx amb una cinquantena de fitxes amb enunciats, que ens convidava a consultar. El despatx era al Laboratori de Càlcul i Mecànica, a la planta cinquena, del costat de llevant.
No hi va haver ocasió de consultar les fitxes, perquè el desenvolupament del curs es va veure molt afectat pels alts nivells de conflictivitat generats per les protestes dels universitaris davant la manca de llibertats de tot tipus i per la repressió conseqüent de les autoritats del moment. La Universitat va ser tancada.
L'ambient era molt tens. Varen ser molt pocs els professors que es varen avenir a participar en sessions semi-clandestines organitzades pels delegats de curs en locals cedits fora de la Universitat, no pas per a substituir les classes, sinó simplement per a resoldre dubtes de qui en tingués, estudiant pel seu compte. En Martí Vergés va ser un d'ells.
Al cap d'uns quants anys vaig tenir una relacio d'amistat amb en Martí que va generar la confiança suficient per a poder mantenir la conversa que transcric, ja que dóna una mesura del caràcter heterodox d'en Martí:
- Què eren els problemes de mecànica que tenies en un fitxer sobre la teva taula i que convidaves els estudiants de l'assignatura a consultar amb el "gantxo" de què en cauria un a l'exàmen final ?
- Eren els enunciats dels problemes que jo no havia pogut resoldre.
- I alguna vegada algun estudiant en va resoldre algun, en l'exàmen final ?
- No, mai. Però sí que alguna vegada algú em va donar alguna idea que em va ajudar a resoldre'l jo. I el vaig treure del fitxer, és clar !
FotosJaumePagés
(1.1 MB)
Josep Amat
Dinar professors sèniors UPC
Jordi Castells i Prim
Carles Simó
Llorenç Guilera
Pere Botella
He tingut el privilegi de ser el primer en llegir totes les aportacions... a canvi de fer la feina de carregar els documents a la web (un plaer haver-ho fet, tot i que m’heu de disculpar si no està al vostre gust, no soc cap especialista). Per tant, no repetiré tots els vostres elogis a la figura de’n Martí Vergés, elogis que comparteixo. Però vull deixar constància de la seva influència a la meva vida.
L’inici, com en Jordi Castells (però uns anys abans): un anunci d’un curs d’Assembler 1620 i Fortran II. Sense idea de qué era i per curiositat m’hi vaig apuntar. I ja em vaig quedar com becari al Laboratori de Cálcul de la ETSIIB (el seu nom llavors), a la planta 5. Eren unes beques d’IBM, que aportava en Josep Maria Banyeres. Jo vaig entrar junt amb en Rafael Bonet. I hi vaig col•laborar a estones mentre feia la carrera, fins el 1971.
Anys més tard, cap al 1974, en Martí em va telefonar: es creava el CCUPB i em convidava a entrar-hi. No m’ho vaig pensar ni un moment. I, estant al Centre de Cálcul, es va anar gestant la Facultat d’Informática (en Martí era a la comissió gestora), i em va encarregar fer-me càrrec de l’estructura de cursos del CCUPB, amb el nom de “Cicle d’Informàtica Aplicada”. Em va dir: “el pla de formació ha de ser amb capses i fletxes, les capses sumen crèdits i les fletxes son pre-requisits, així que es puguin fer itineraris formatius diferents”. I temps més tard va afegir que ho volia per influir en el pla d’estudis de la nova facultat.
I cap a la Facultat em va empènyer, vaig formar part del primer equip de professors. Essent en Martí el Degà, el 1982 hi vaig llegir la meva tesi doctoral (la segona a la FIB), amb en Martí al tribunal.
I al cap de poc temps em truca el Rector, Gabriel Ferraté, convidant-me a formar part del seu equip. Vaig acceptar, sorprés, ja que fins llavors el meu contacte amb en Ferraté era quasi nul. I, clar, li vaig demanar a en Ferraté com era que m’ho proposava. Em va dir “m’ho ha recomanat en Martí Vergés, i si ell et fa confiança...”.
Després hem coincidit molts cops, però ara no cal allargar-me. Només el darrer intent, el 2007, la tasca que la nota de l’amic Pere Brunet qualifica de “insana”, i que explico en la nota següent
Descansa en pau, Martí, i gràcies pel teu mestratge.
L’inici, com en Jordi Castells (però uns anys abans): un anunci d’un curs d’Assembler 1620 i Fortran II. Sense idea de qué era i per curiositat m’hi vaig apuntar. I ja em vaig quedar com becari al Laboratori de Cálcul de la ETSIIB (el seu nom llavors), a la planta 5. Eren unes beques d’IBM, que aportava en Josep Maria Banyeres. Jo vaig entrar junt amb en Rafael Bonet. I hi vaig col•laborar a estones mentre feia la carrera, fins el 1971.
Anys més tard, cap al 1974, en Martí em va telefonar: es creava el CCUPB i em convidava a entrar-hi. No m’ho vaig pensar ni un moment. I, estant al Centre de Cálcul, es va anar gestant la Facultat d’Informática (en Martí era a la comissió gestora), i em va encarregar fer-me càrrec de l’estructura de cursos del CCUPB, amb el nom de “Cicle d’Informàtica Aplicada”. Em va dir: “el pla de formació ha de ser amb capses i fletxes, les capses sumen crèdits i les fletxes son pre-requisits, així que es puguin fer itineraris formatius diferents”. I temps més tard va afegir que ho volia per influir en el pla d’estudis de la nova facultat.
I cap a la Facultat em va empènyer, vaig formar part del primer equip de professors. Essent en Martí el Degà, el 1982 hi vaig llegir la meva tesi doctoral (la segona a la FIB), amb en Martí al tribunal.
I al cap de poc temps em truca el Rector, Gabriel Ferraté, convidant-me a formar part del seu equip. Vaig acceptar, sorprés, ja que fins llavors el meu contacte amb en Ferraté era quasi nul. I, clar, li vaig demanar a en Ferraté com era que m’ho proposava. Em va dir “m’ho ha recomanat en Martí Vergés, i si ell et fa confiança...”.
Després hem coincidit molts cops, però ara no cal allargar-me. Només el darrer intent, el 2007, la tasca que la nota de l’amic Pere Brunet qualifica de “insana”, i que explico en la nota següent
Descansa en pau, Martí, i gràcies pel teu mestratge.
L'intent fallit de fer un llibre (Pere Botella, Xavier Kirchner)
Un periodista, Josep Playà, havia fet un llibret sobre Gabriel Ferraté, i ara el volia fer sobre en Martí. Ens hi vam posar uns quants amics: Jaume Pagés, Pere Brunet, Xavier Berenguer, Xavier Kirchner i jo mateix (Pere Botella).
El vam visitar a la Torre Trias el 25 de Març del 2007, on ens va rebre amb la seva germana Montserrat i el seu germà Andreu. Aquí teniu les fotos de la visita, fetes per en Xavier Kirchner, que per tant no hi surt. La transcripció de la xerrada, també feta per en Xavier Kirchner, la podeu trobar a la secció "Laboratori de Cálcul de la ETSEIB".
Uns díes més tard vaig tornar a veure’l amb en Rafael Bonet i en Ramón Tortajada. I una altre visita el 18 de Juliol, en aquest cas Xavier Kirchner, Josep Renalias, Joan Maria Porcar i Josep-Maria Sellés. Van ser reunions molt agradables, molts records, moltes anècdotes, però estava clar que en Martí no volia de cap manera un llibre que parlés d’ell, s’hi va tancar en banda. Ell ho volia reconvertir en un llibre sobre la història del Laboratori de Cálcul i del CCUPB, però quedant ell en segon terme. I això no era el que pretenia el periodista (ni nosaltres, cal dir-ho), així que el projecte va quedar en no res.
El vam visitar a la Torre Trias el 25 de Març del 2007, on ens va rebre amb la seva germana Montserrat i el seu germà Andreu. Aquí teniu les fotos de la visita, fetes per en Xavier Kirchner, que per tant no hi surt. La transcripció de la xerrada, també feta per en Xavier Kirchner, la podeu trobar a la secció "Laboratori de Cálcul de la ETSEIB".
Uns díes més tard vaig tornar a veure’l amb en Rafael Bonet i en Ramón Tortajada. I una altre visita el 18 de Juliol, en aquest cas Xavier Kirchner, Josep Renalias, Joan Maria Porcar i Josep-Maria Sellés. Van ser reunions molt agradables, molts records, moltes anècdotes, però estava clar que en Martí no volia de cap manera un llibre que parlés d’ell, s’hi va tancar en banda. Ell ho volia reconvertir en un llibre sobre la història del Laboratori de Cálcul i del CCUPB, però quedant ell en segon terme. I això no era el que pretenia el periodista (ni nosaltres, cal dir-ho), així que el projecte va quedar en no res.
Joan Antoni Pastor Collado
Joc de Ciència (TV3 - 1985) dedicat a la Informàtica (Pere Botella)
El programa, que dirigia i presentava l'enginyer i divulgador científic Josep Maria Ferrer i Arpí (e.p.d.), va convidar en Martí Vergés, la Núria Majó (llavors estudiant) i a mi mateix. Al programa hi surten també reportatges sobre MAPS, empresa vinculada a Josep Amat, i sobre Animàtica, empresa vinculada a Xavier Berenguer. En Josep Maria Ferrer (1944 - 2014, el podeu trobar a la Viquipèdia) va presentar diversos programes de divulgació científica a TV3 ( Joc de ciència, Dit i fet, Més enllà del 2000 i Punt Omega).
Víctor Obach
En Martí Vergés i jo anàvem al mateix col·legi. Els Jesuïtes de Casp. Ell quatre anys davant meu.
Recordo que un dia un jesuïta amb molts anys d’antiguitat a la casa (el P. Vigo ) em va comentar que En Martí Vergés era la intel·ligència més gran que havia passat per aquella escola. Aquest comentari em va colpir.
Professionalment vam coincidir en diversos llocs entre ells la Fira de Barcelona. Sempre que prenia la paraula amb els seus raonaments afinats recordava el comentari del jesuïta.
Des de la distància un record per a tothom
Recordo que un dia un jesuïta amb molts anys d’antiguitat a la casa (el P. Vigo ) em va comentar que En Martí Vergés era la intel·ligència més gran que havia passat per aquella escola. Aquest comentari em va colpir.
Professionalment vam coincidir en diversos llocs entre ells la Fira de Barcelona. Sempre que prenia la paraula amb els seus raonaments afinats recordava el comentari del jesuïta.
Des de la distància un record per a tothom
Quim Castellsaguer
Un episodi poc conegut de la docència d'en Martí va ser el seu pas com
a professor de la matèria de "Mecánica teórica" a quart de la
llicenciatura en matemàtiques, el curs 1970-1971. Pel que recordo, va
impartir mecànica lagrangiana, hamiltoniana i relativista. L'horari
(de 3 a 4), el lloc (al segon pis de l'edifici de Lletres) i el poc
interès dels estudiants van fer que, anys després, quan vaig tenir la
sort de treballar sota la seva direcció en el PIE, em recordés aquell
any com la seva pitjor experiència docent.
a professor de la matèria de "Mecánica teórica" a quart de la
llicenciatura en matemàtiques, el curs 1970-1971. Pel que recordo, va
impartir mecànica lagrangiana, hamiltoniana i relativista. L'horari
(de 3 a 4), el lloc (al segon pis de l'edifici de Lletres) i el poc
interès dels estudiants van fer que, anys després, quan vaig tenir la
sort de treballar sota la seva direcció en el PIE, em recordés aquell
any com la seva pitjor experiència docent.
Ramon Palau i Carreras
Conservo unes fotos d'en Martí, que va fer en Ferran Ruiz, en una visita a les esglésies visigòtiques-romàniques de Sant Pere de Terrassa. Aquell dia ens va donar una altra lliçó del seu coneixement. Realment en Martí Vergés era un humanista del Segle XX. Recordo com va comparar la immediatesa del coneixement referides a les pintures romàniques de Santa Maria de finals segle XII de Sant Tomàs Becket (assassinat el 1170) amb l'internet.
Jaume Solé
Em vaig assabentar d'aquesta anècdota cap l'any 1985 aproximadament crec que en una calçotada de les que jo organitzava cada dos anys a la masia pairal de Valls i en la que la llista de la compra es feia sempre amb un programa que corria al FACOM 230/25 del CCUPB. En Martí venia a la calçotada en el seu SEAT 600. No ho recordo massa bé, però crec que la història la va explicar a la sobretaula d'una calçotada en Xavier Berenguer (disculpa Xavier si no eres tú). Aquest cop en Martí no havia vingut. La història anava de que en Martí Vergés era famós arreu per ser capaç de dissertar hores sobre qualsevol tema imaginable i aparentment semblant que en sabia més que el més expert present. I en Xavier explicava que un bon dia va tenir una bona pensada: preguntar-li a en Martí sobre un tema que gaire bé seria impossible que dominés... en concret se li havia acudit que li preguntaria sobre la vida sexual dels taurons. En Xavier explicava que en un moment i lloc oportú li havia etzibat triomfalment la pregunta. El resultat va ser que en Martí va estar parlant durant més de mitja hora sobre la vida sexual dels taurons, deixant a tots el presents bocabadats. Com de fet ningú dels presents sabia res del tema, en Martí va quedar com el crac que sempre va ser. -- Jaume Solé
© Facultat d'Informàtica de Barcelona
-
Contacte