Asteroids

Josep Navarro, Jaume Pagès i Ricard Villà, amb en Martí Vergés, vàrem constituir un equip que durant un cert temps va estar treballant amb un contracte de l'Agència Espacial Europea per elaborar un programa de cerca de trajectòries de visites a múltiples asteroides. L'experiència fou molt interessant i divertida. En Martí era el més sènior de l'equip i portava la batuta en alguns aspectes, mentre que es volia desentendre d'altres que no el motivaven prou. El treball en equip ens va fer aprofundir una relació personal de les que deixa empremta. Voldríem contribuir a homenatjar la seva memòria aportant consideracions sobre alguns aspectes de la seva manera de ser que es varen posar molt de manifest al llarg d'aquella aventura.

APROXIMACIÓ LÚDICA Una motivació personal molt important, si no la més important, per en Martí, era divertir-se. En cadascuna de les etapes del treball buscava les oportunitats per tal que ens ho passéssim bé, i no ho amagava: no trobeu que pot ser divertit fer-ho així? Aquesta aproximació no tenia res a veure amb la frivolitat, que detestava. Ell era seriós i assumia les responsabilitats que calguessin.

PASSIÓ PER LA INNOVACIÓ En Martí era profundament heterodox i es divertia especialment buscant camins alternatius per enfocar i resoldre problemes. En el cas que ens ocupa ell va idear un procediment completament novador, ben diferent d'altres aproximacions metodològiques al problema i el va portar fins al final.

TENACITAT, que de vegades ratllava en la tossuderia. Era capaç de dedicar dies sencers (i nits) per trobar el desllorigador de situacions complexes i li costava molt fer marxa enrere, encara que es quedés sol defensant el que li semblava més interessant (i divertit)

ACTITUD CRÍTICA, sobretot davant les grans estructures i especialment si detectava elements de burocratització, que menyspreava. Vàrem tenir ocasió de comprovar-ho amb els protocols del software de la ESA. Se li feia difícil acceptar les "normes" en les que no veia una justificació raonable, i fins i tot es divertia provocant situacions de tensió derivades d'una normativa amb la qual era crític.

RESPECTE AL PASSAT. El programa el va denominar PIAZZI en honor de l'astrònom que va descobrir Ceres, i va dedicar bastants esforços a buscar trajectòries de visita a asteroides descoberts per Comas i Solà a l'observatori Fabra.

A en Martí li agradava explicar la següent anècdota, que li fa honor i que ens sembla interessant també de compartir. Un dia va voler parlar amb un amic seu arquitecte, però això no fa al cas. El va trucar i la secretària li va dir que no hi era però que ja li diria que el truqués. En passar el temps i no rebre cap trucada, el va anar a veure al seu taller, però tampoc el va trobar. Aleshores li va deixar a la secretària una nota que deia:
Cant de Salomó 5:6b, Martí.

L'arquitecte, en arribar i veure la nota, es va apressar a cercar una bíblia (acostumat a parlar amb en Martí devia tenir una bona biblioteca de referència), a veure que diantres deia, i va trobar: "El cercava però no l'he trobat, el cridava, però no m'ha respost". Poc després en Martí va rebre una nota:

Primer llibre de Samuel 3,10b.
En Martí, no sabem si sorprès pel contraatac, va cercar la bíblia i va trobar: "Parla, que el teu servent escolta".

Coberta de l'estudi (1.5 MB)
Un organigrama manuscrit de'n Martí (aportació de Gerard Gómez) (541.8 KB)