De la vālvula de buit al xip

Els primers ordinadors digitals de la dècada del 1940, utilitzaven vàlvules de buit i relés per a implementar els circuits bàsics. A finals de la dècada del 1950, el transistor va reemplaçar la vàlvula de buit, la qual cosa va produir una disminució dràstica de la mida, del preu de venda i del cost de manteniment dels computadors.

Aquí teniu tres d’aquests elements:

Dos biestables implementats amb dues vàlvules de buit. Això permet representar 2 bits d’informació.
Dos sistemes amb relés, cada un dels quals representa 1 bit.
Plaques de processat de tecnologia “Resistor Transistor Logic”, que van ser els primers circuits digitals implementats amb transistors.

L’any 1959, dos científics, de forma simultània, van construir el primer circuit integrat (xip). Un circuit integrat és un circuit electrònic miniaturitzat que ha estat fabricat amb fines capes de material semiconductor. Els primers xips contenien unes desenes de transistors, que s’anomenen circuits de baixa escala d’integració. En l’actualitat els xips tenen més de 10.000.000.000 de transistors.

Poden observar la diferència entre els primers xips i els actuals xips de muntatge superficial, molt més petits però amb mil milions de transistors més.