Anar a: Buscar
FIB > Els estudis > Pla 91 > Pàgines de les assignatures > Departament LSI > PM Castellano | English
A
AD
AED
AIA
AP
BDA
CL1
CL2
DBD
DLP
EA
EDA
ES:D1
ES:D2
ES:E
FBD
FP
FPC
GC
GPI
GSI
IBD
IEA
IIA
IL
IP
LGA
LPO
MAC
MFES
MGC
PC
PD
PGSI
PM
PP
R
RESI
SGBD
SIO
TC
TMIA
VRC



Programació Metòdica (PM)

(http://www-lsi.upc.edu/~promet/promet.html)



Professors Responsables: ALBERT RUBIO GIMENO (rubiolsi.upc.edu)
Crèdits: 7.5 (4.5 T 0.0 P 3.0 L)

Departament: LSI

Tipus d'assignatura

Assigatura de la Fase de Selecció

Requisits de l'assignatura

IP - Pre-requisit per la EI , ETIG , ETIS


Objectius docents

Consolidar l'aprenentatge de la programació seguint una metodologia
que ajudi a produir programes fiables i fàcils d'entendre, modificar,
mantindre i reusar.
Per assolir aquest objectiu el curs permetrà que l'estudiant
- aprengui a resoldre problemes més complexos en tamany
mitjançant tècniques de disseny modular.
- augmenti la seva capacitat per raonar amb rigor respecte a la
correctesa dels programes dissenyats.

Programa

1. Modularitat
Descomposició de problemes complexos. Reusabilitat.

Independència de la representació.Especificació de

mòduls: dades i operacions. Jerarquia de mòduls.

Enriquiments. Ús i implementació de mòduls.
2. Disseny de mòduls
Descomposició per dades. Construcció de tipus. Descomposició

funcional. Refinaments successius. Disseny ascendent/descendent.
3. Modularitat mitjançant orientació a objectes
(Aquest tema s'impartira a classe de laboratori)

Classes, objectes i mètodes. Objectes i variables. Ús de classes.

Disseny de classes.

4. Especificació formal d'accions i funcions
Lògica de primer ordre: asserts, quantificadors. Quantificadors sobre

els enters. Precondicions i postcondicions.
5. Especificació equacional de mòduls
Especificació i deducció equacional. Alguns exemples

d'especificacions equacionals: piles, cues, arbres binaris.

Exemples d'enriquiments. Teoremes inductius.

6. Justificació i derivació formal d'algorismes
Descripció axiomàtica (repàs i ampliació): assignació, composició

sequencial i alternativa, crida a acció i funció. El principi

d'inducció i la seva validesa: preordes noetherians. Anàlisi i

construcció de programes recursius. Construcció de programes per

generalitzaci\'o. Composició iterativa i invariants. Disseny iteratiu.

Avaluació

La nota final de l'assignatura serà 60% T/P + 40% L.
La nota T/P (Teoria/Problemes) ,es basarà en un examen final .
La nota L (Laboratori) es basarà en els dos tipus d'avaluació
següents:
1) L'avaluació de la Documentació de la Pràctica (que
anomenarem DP).
2) Un Control (examen) sobre els continguts de la Pràctica (que
anomenarem CP).
Un fet important és que la nota mínima per fer mitjana amb les
dues proves és un 3. Cas de que no supereu aquesta nota mínima,
la nota final de laboratori serà la menor de les dues notes obtingudes.
així doncs tenim que,
Si DP >= 3 i CP >= 3 llavors Nota final L = 50%DP + 50%CP
Si DP < 3 o CP < 3 llavors Nota final L = mínim (DP, CP)

Bibliografia

Bibliografia bàsica

- BALCAZAR, J.L Programación Metódica McGraw-Hill, 1993

Bibliografia complementària

- PEÑA R. Diseño de Programas: Formalismo y Abstracción Prentice-Hall, 1993
- Barbara Liskov and John Guttag Program Development in Java : Abstraction, Specification, and Object-Oriented Design Addison-Wesley, 2000
- J. Castro, F.Cucker, X. Messeguer, A. Rubio, Ll. Solano y B. Valles Curso de programación Mc Graw-Hill, 1993
- SCHOLL, P.C Algorítmica y representación de datos 2:recursividad y árboles Masson, 1986

Informació complementària

ACTIVITATS DOCENTS
1. Classes de teoria (3h/setmana)
  En aquestes classes s'exposa el temari. Normalment de cada concepte nou es
realitzen diversos exemples que facilitin la seva assimilació. Degut a
la constant resolució de problemas, aquestes classes són
notablement participatives.
2. Classes de laboratori (2h/setmana)
  N'hi ha de dos tipus:
  Les primeres són classes en les que s'introdueixen totes les eines
noves necessaries per resoldre la pràctica i inclouen una primera part
descriptiva i una segona part en la que els alumnes treballen els conceptes
adquirits resolent algun problema a la mateixa aula de laboratori. Aquestes
classes les imparteixen un professor amb el suport d'un becari.
  Les segones es realitzen un cop donat l'enunciat de la pràctica
Aquestes sessions són les anomenades de supervisió de la pràctica.
En aquestes sessions l'estudiant pot comentar amb el professor questions
relacionades amb el desenvolupament de la pràctica. Finalment, hi ha una
sessió d'entrega de la pràctica i l'alumne rep unes primeres impressions sobre
el treball realitzat.


versió per imprimir