Història de la Informàtica (HI)
(http://www-lsi.upc.edu/~blo/hi.htm)
Professors Responsables: |
TON SALES PORTA (saleslsi.upc.edu)
|
|
Crèdits: 4.5 (3.0 T 1.5 P 0.0 L)
|
Departament:
270
|
Tipus d'assignatura
Optativa per la EI
Requisits de l'assignatura
EDA
- Pre-requisit per la EI
|
|
ISO
- Pre-requisit per la EI
|
|
Objectius docents
- Proporcionar una visió general de la història de la informàtica en el marc de la història de la ciència i de les tecnologies, i desenvolupar amb major detall aspectes concrets de la història del hardware i del software.
- Estimular la lectura crítica de textos sobre la informàtica i la seva història.
- Fomentar, en l'àmbit de la història de la informàtica, el treball d'estudi i síntesi, així com el de recerca d'informació.
Programa
1. Primera part: CIENCIA I TECNOLOGIA
1.1. Cultura, ciència i tecnologia. 1.2. De les tècniques a la tecnologia passant per la ciència. 1.3. Techne, tècnica, tecnologia i ciència. Tecnociència. 1.4. Sobre el treball científic i tecnològic. 1.5. El concepte de progrés. 1.6. Fites principals en la història de la ciència i la tecnologia. 1.7. Informàtica: ciència i/o tecnologia.
2. Segona part: HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA
2.1. L'especificitat dels estudis d'història de la informàtica: - perspectiva històrica - aspecte dual de la informàtica: hardware i software. 2.2. Antecedents històrics: - les calculadores mecàniques i analògiques - els projectes de C. Babbge - les tabuladores 2.3. Els proto-ordinadors electromecànics. 2.4. Els primers ordinadors electrònics: arquitectura Von Neumann. 2.5. Els ordinadors de la informàtica clàssica. 2.6. Evolució de la tecnologia i del software. 2.7. Mini i microinformàtica. 2.8. Història de la informàtica a Espanya.
3. Tercera part: TEMES ADDICIONALS
3.1. Història dels llenguatges de programació. 3.2. Història de les bases de dades. 3.3. Història dels sistemes operatius. 3.4. Història de les formes d'utilització dels ordinadors. 3.5. Història dels microprocessadors. 3.6. Història de la intel.ligència artificial. 3.7. Història de la telemàtica. 3.8. Història dels virus informàtics.
Avaluació
La qualificació final d'un estudiant estarà formada per les avaluacions d'una sèrie de treballs i proves, amb el següent desglossament:
- un 30% de les Recensions de Lectures
- un 10% de les Fitxes ponderat amb l'assistència a classes de pràctiques
- un 30% del Treball Pràctic (20% contingut, 10% exposició)
- un 30% de l'Examen Final
Càrrega
1.- Recensions de lectures:
En començar el quadrimestre, en funció del nombre d'estudiants matriculats, s'oferirà una llista de títols, de la qual se'n assignaran DOS a cada estudiant. Aquest haurà d'escriure una breu recensió en forma d'article, donant compte de l'obra llegida i/o fent-ne un examen crític. No es poden presentar les mateixes recensions lliurades (en el mateix o diferent quadrimestre) per les assignatures:
ISEPI: Impacte Social i Ètica Professional de la Informàtica
CTS: Ciència, Tecnologia i Societat (ALE)
GDHS: Globalització i Desenvolupament Humà Sostenible (ALE)
Exemples de títols (a més dels de la bibliografia):
- KIDDER, T.: The Soul of A New Machine, Boston/Toronto, Litte, Brown and Company, 1981.
- SMITH, D.K. i ALEXANDER, R.C.: Fumbling the Future: How Xerox Invented, Then Ignored, the First Personal Computer, New York, William Morrow and Company, Inc. 1988.
- RODGERS, W.: Think, New York, Stein and Day, 1969.
- WATSON, JR. i PETRE, P.: El imperio IBM: un negocio familiar, Colección Biografías y Memorias, Barcelona, Plaza & Janés, 1992.
- ROSE, F: West of n: The End of Innocence at Apple Computer, New York, viking, Peguin Group, 1989.
- MASUDA, Y.: La sociedad interconectada como sociedad-postindustrial, Fundesco, Madrid, 1984.
- KUNH, TH.S.: La estructura de la revoluciones científicas, Mèxico-Madrid, Fondo de Cultura Económica, 1981.
- LATOUR, B: Ciencia en Acción, Barcelona, Editorial Labor, 1992.
- WOOLGAR, S.: Ciencia: Abriendo la caja negra, Barcelona, Anthropos, 1991.
- FORRESTER, T.: The Information Technology Revolution, Oxford, Basil Blackwell Ltd., 1985.
- etc
2.- Fitxes:
En començar el quadrimentre, en funció del nombre d'estudiants matriculats, s'oferirà una llista de màquines i programes de la qual se'n assignaran TRES a cada estudiant. Aquest haurà d'escriure una fitxa amb les dades històriques i descriptives més importants per cada item assignat. Cal indicar la font de les dades (llibr e, article, etc.), amb explícita menció de les pàgines que fan referència a l'item en qüestió.
Exemples d'items a fitxar:
Analytical Engine / FORTRAN / Complex Calculador / COBOL / Mark I (ASCC) / OS / ENIAC / CPM / EDVAC / CICS / UNIVAC I / CODASYL / IBM 701 / Perceptron / PDP-1 / Logic Theorist / ALTAIR 6800 / DOCTOR (ELIZA) / VIC 20 / MYCIN ...
3.- Treball Pràctic:
En començar el quadrimestre, en funció del nombre d'estudiants matriculats, s'oferirà una llista de temes a estudiar en els treballs pràctics. Els estudiants hauran d'estudiar un tema, redactar-ne un breu article d'exposició divulgativa i exposar-ne la síntesi en una de les sessions de pràctiques.
Exemples de temes a estudiar:
História dels llenguatges de programació.
Història de les bases de dades.
Història dels sistemes operatius.
Història de les formes d'utilització dels ordinadors.
Història de la intel.ligència artificial.
Història de la telemàtica.
Història dels virus informàtics
etc.
4.- Exàmen final:
Al final del quadrimestre hi haurà un breu examen sobre temes generals de la història de la informàtica, sobre anàlisis i informacions disponibles als textos de la Bibliografia bàsica.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
- BRETON, P Històrie de l'informatique Editions la Decouverte, 1990 - RIERA, S Més enllà de la cultura
tecnocientífica Edicions 62, Llibres a l'abast n. 275, Barcelona, 1994 - ARROYO, L 200 años de informàtica Espasa-Calpe, Madrid, 1991 - TANIGUCHI, P La historia de los ordenadores Barcelona, Editorial Universitaria de Barcelona (Eunibar), Colección Informátic, 1985
Bibliografia complementària
- SALES, T
La prehistòria de la informàtica: Antecedents històrics de l'Eniac (1946)
, NOVATICA, núm. 34, Barcelona, juliol/agost 1981,
pàgs. 5-24 - SALES, T
La primera generació als USA: De l'Eniac al transistor (1946-1958) ,
NOVATICA, núm. 34, Barcelona, juliol/agost 1981,
pàgs. 25-52 - SALES, T
La informática comercial española en la primera década (1960-1970): Apuntes para una
historia de la informática en España ,
NOVATICA, núm. 34, Barcelona, juliol/agost 1981,
pàgs. 53-59 - BARCELÓ, M. Introducció a la Història de la Informàtica a "Elements d'Història de la Tècnica", Santiago Riera, CEIC, Barcelona, 1995 - BARCELÓ, M. La introducción de la informàtica en España. Casos: 1 - La Seda de Barcelona en Actas del VI Congreso de la SEHCYT, Septiembre 1996 - LÉVY, P. La invención del ordenador en: "Historia de las ciencias", Michel Serres Cátedra (col. Teorema), Barcelona, 1991 - MAHONEY, M.S The History of Computing in The History of Technology ANNALS OF HISTORY OF COMPUTING, Vol. 10, n. 2, 1988 - FLAMM, K Creating the Computer: Governement, Industry and High
Technology The Brooking Institution, Washington D.C., 1988 - METROPOLIS, N.; HOWLETT, J. i ROTTA, G.C A History of Computing in the
Twentieth Century Academic Press, New York, 1980 - MCCORDUCK, P Machines Who Think: A Personal Inquiry into the History and
Prospects of Artificial Intelligence W.H. Freeman and
Company, San Francisco, 1979 - RINCON, E El personal informático: pasado, presente y
futuro Deusto, Bilbao, 1988
Informació complementària
CLASSES DE PRÀCTIQUES
Els estudiants exposaran la síntesi del contingut d'un treball d'exposició i/o divulgació sobre temes plantejats cada quadrimestre (vegeu Avaluació, part 3: Pràctiques).
PROFESSORS i DOCÈNCIA
Quadrimestre de TARDOR: professor Ton Sales (saleslsi.upc.edu)
Quadrimestre de PRIMAVERA: professor Miquel Barceló (blolsi.upc.edu)
PÀGINA WEB DE L'ASSIGNATURA:
Per informació més actualitzada, consulteu la pàgina WEB de l'assignatura.
|