Anar a: Buscar
FIB > Els estudis > Pla 91 > Pàgines de les assignatures > Departament AC > AV Castellano | English
AAD
AC
ASO
ASSO
AV
CASO
CBXC
DAC
DSO
DVLSI
EC1
EC2
EISO
IC
ISO
MP
SAC
SC
SO
SPD
STD
XC



Arquitectures Vectorials (AV)




Professors Responsables: JOSEP LLUIS LARRIBA I PEY (larriac.upc.edu)
Crèdits: 6.0 (3.0 T 1.5 P 1.5 L)

Departament: AC

Tipus d'assignatura

Optativa per la EI , ETIS

Requisits de l'assignatura

AC - Pre-correquisit per la EI , ETIS


Objectius docents

El análisis de programas científico-técnicos muestra que gran
parte de las operaciones se efectúan sobre vectores y matrices. El objetivo de
esta asignatura es estudiar arquitecturas que, a fin de aumentar las
prestaciones, incluyen en su lenguaje  máquina instrucciones
vectoriales, junto con la utilitzación intensiva de las técnicas
de segmentación y replicación. Otro objetivo consiste en mostrar
el rendimiento que se puede obtener de los procesadores vectoriales si se
utilizan programas escritos en un lenguaje secuencial y se utiliza un
compilador que vectoriza.

Programa

1. Introducció als Processadors Vectorials.
- Factors que limiten el rendiment dels processadors segmentats.

- Característiques de les operacions vectorials.

- Concepte de processador vectorial.

- Llei d'Amdahl.

2. Estructura d'un computador vectorial.
- Llenguatge màquina. Conjunt senzill d'instruccions vectorials.

- Estructura del processador. Exemples de camins de dades.

- Estructura de la memòria.

- Model de rendiment de l'execució d'una instrucció vectorial.

- Execució solapada i encadenada d'operacions vectorials.

- Model de rendiment per a diverses instruccions.

- Operacions amb vectors llargs. Particionat de bucles.

- Model de rendiment de bucles.

3. Ampliació del Llenguatge Màquina.
- Accessos amb pas i avaluació del rendiment.

- Bucles amb sentències condicionals. Vector de màscara.

- Bucles amb accessos a estructures amb índexos indexats. Vector d'índexos.

4. Arquitectures vectorials actuals
- Cray T90 (1 processador)

- Fujitsu VPP300 (1 processador)
5. Vectorització.
- Anàlisi de dependències.

- Tècniques per incrementar la vectoritzabilitat dels bucles.

6. Programació i Rendiment.
- Formes per a la mutiplicació de matriu per vector. Algoritmes a

blocs.

- Vectorització de recurrències.

- Rendiment a nivell d'algoritmes.

Avaluació

La nota final (NF) s'obtindrà a partir de la nota de laboratori (NL)
i la nota de l'examen final (NT) d'aquesta manera:
si (NT >= 4) llavors NF = max (NT, 0,7*NT + 0,3*NL)
si no NF=min (4, 0,7*NT + 0,3*NL)

Bibliografia

Bibliografia bàsica

- J.L. Hennessy and D.A. Patterson Computer Architecture. A Quantitative Approach Morgan Kaufmann Publishers, Inc, 1990
- R.W.Hockney and C.R.Jesshope Parallel Computers 2 OP Publishing, 1988
- Willi Schonauer Scientific Supercomputing: Architecture and Use of Shared and Distributed Memor http://www.uni-karlsruhe.de/Uni/RZ/Personen/rz03/book/,
- D.A Padua and M.J.Wolfe Advanced Compiler Optimizations for Supercomputers Communications of the ACM, Vol 29, num 12, 1986
- J.J.Dongarra & A.Karp Implementing linear algebra algorithms for dense matrices on a vector pipeline SIAM Review, Vol. 26, n. 1, 1984



versió per imprimir