Saltar al contingut Menu
Mapa
  • Inici
  • Informació
  • Contacte
  • Mapa

Enginyeria de Requisits (ER)

Crèdits Dept.
7.5 (6.0 ECTS) ESSI

Professors

Responsable:  (-)
Altres:(-)

Objectius Generals

Comprendre la necessitat i aprendre a determinar, especificar i validar els requisits (funcionals i no funcionals) d'un sistema de programari.

Objectius Específics

Coneixements

  1. Comprendre la necessitat, la importància, els objectius i el context en què es realitzen les activitats de determinació, especificació i validació dels requisits en l'enginyeria del programari.
  2. Conèixer els mètodes principals per a la determinació de requisits i les situacions en què es poden aplicar.
  3. Comprendre el paper que juga la documentació i l'especificació formal i informal dels requisits en el procés de desenvolupament d'un sistema, i les propietats que haurien de tenir. Conèixer els estàndards existents.
  4. Conèixer els mètodes de modelització conceptual orientats a objectes i basats en el llenguatge UML.
  5. Conèixer els mètodes principals per a la validació dels requisits i les situacions en què es poden aplicar.
  6. Comprendre les diferències en les activitats d'enginyeria de requisits segons si es tracta de desenvolupar un sistema o una línia de productes nous, o adquirir i integrar sistemes o components ja existents.

Habilitats

  1. Saber determinar, especificar i validar els requisits de sistemes petits i mitjans, usant els mètodes més apropiats.
  2. Saber especificar formalment els requisits funcionals d'un sistema usant el llenguatge UML (i l'OCL).
  3. Poder participar de forma efectiva en equips de projectes de sistemes molt complexos o de dominis molt especialitzats.

Competències

  1. Capacitat de resoldre problemes aplicant els mètodes de la ciència i l'enginyeria
  2. Capacitat per crear i utilitzar models de la realitat.
  3. Capacitat per dissenyar sistemes, components o processos que s'ajustin a unes necessitats, utilitzant els mètodes, tècniques i eines més adients en cada cas.
  4. Saber aplicar el cicle de resolució de problemes típic de la ciència i l'enginyeria: especificació, generació d'idees i alternatives, disseny d'una estratègia de solució, execució de l'estratègia, validació, interpretació i avaluació dels resultats. Capacitat d'analitzar el procés un cop acabat.
  5. Capacitat per resoldre problemes poc estructurats.
  6. Capacitat per treballar efectivament en grups de persones per a la resolució d'un problema de dificultat mitjana.
  7. Capacitat d'actuar autònomament: Saber treballar de forma independent, rebent només la informació indispensable i un mínim de guiatge.
  8. Transversal: Planificar i utilitzar la informació necessària per a un treball acadèmic a partir d'una reflexió crítica sobre els recursos d'informació utilitzats. Gestionar la informació de manera competent, independent i autònoma. Avaluar la informació trobada i identificar-ne les llacunes.

Continguts

Hores estimades de:

T P L Alt L Ext. Est A Ext.
Teoria Problemes Laboratori Altres activitats Laboratori extern Estudi Altres hores fora d'horari fixat

1. Introducció a l'enginyeria de requisits. Context, procés, variants, gestió i eines.
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
14,0 0 0 0 0 14,0 0 28,0

2. Mètodes i tècniques per a l'obtenció de requisits
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
0 0 0 10,0 0 24,0 0 34,0

3. Escriptura, anàlisi, priorització i classificació dels requisits
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
0 0 0 10,0 0 30,0 0 40,0

4. Ampliació de modelització conceptual de sistemes d'informació
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
0 0 0 4,0 0 25,0 0 29,0

5. Validació de requisits
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
0 0 0 4,0 0 5,0 0 9,0


Total per tipus T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
14,0 0 0 28,0 0 98,0 0 140,0
Hores addicionals dedicades a l'avaluació 10,0
Total hores de treball per l'estudiant 150,0

Metodologia docent

L'assignatura s'impartirà amb el mètode docent PBL (Project Based Learning, o Problem Based Learning).

Hi ha una classe (convencional) d'una hora a la setmana on el professor presenta temes molt generals (per exemple, què és l'enginyeria de requisits) o els propis estudiants plantegen i discuteixen els punts centrals de l'assignatura o aspectes que no queden prou coberts amb les altres dues activitats.

Una de les dues parts principals del curs és la determinació dels requisits d'un sistema de programari concret. El professor planteja una situació concreta (diferent d'un curs a l'altre), per a la qual els estudiants n'han de determinar i especificar els requisits d'un sistema de programari, usant uns mètodes i llenguatges que han d'aprendre prèviament. Aquest treball es fa en grup. El nombre de persones i la composició del grup es defineix en començar el curs. Cada grup nomena un coordinador, un secretari i dos responsables de qualitat. Cada grup es troba almenys una vegada a la setmana durant dues hores, en horari prefixat. El resultat del treball es presenta en almenys dos terminis durant el curs.

L'altra part important del curs és la realització d'exercicis (curts). El professor planteja uns deu exercicis durant el curs. Cada estudiant ha de presentar la seva pròpia solució als exercicis, en el termini indicat (aproximadament una setmana). La realització de l'exercici requereix l'aprenentatge de nous coneixements. Els exercicis es corregeixen aviat, i es publiquen una o més de les bones solucions que s'han presentat.

Nota: El mètode docent emprat en l'assignatura requereix que l'estudiant adquireixi nous coneixements de manera autònoma, usant fonts bibliogràfiques que normalment estan en anglès. És imprescindible que l'estudiant tingui un nivell d'anglès suficient per assimilar sense massa dificultats aquesta bibliografia (tècnica).

Mètode d'avaluació

L'avaluació continuada de l'assignatura consta de quatre components: treball de grup (30%), exercicis individuals (35%) participació (25%) i la competència transversal (10%)

L'avaluació del treball de grup és la mateixa per a tots els membres del grup. S'avalua a partir del resultat del treball (documents i, si és el cas, presentacions). Com s'ha indicat abans, aquest resultat es presenta en almenys dos terminis durant el curs. La part principal de l'avaluació del treball del grup (de l'ordre del 90%) s'obté en acabar el curs. L'altra part (de l'ordre del 10%) s'obté a mig curs, un cop feta la primera presentació de resultats.

L'avaluació dels exercicis individuals és pròpia de cada estudiant. Cal presentar un mínim de sis exercicis durant el curs, en el termini indicat per a cada exercici, i almenys se n'han d'aprovar tres d'ells. L'avaluació és la mitjana de les avaluacions de tots els exercicis presentats.

La participació també és pròpia de cada estudiant. Es basa en el grau de la seva contribució al treball del grup, la funció realitzada en el grup (coordinador, secretari, presentador, responsable de qualitat, etc.), el nivell d'assistència a les reunions del grup i a les classes, el nombre d'exercicis individuals realitzats bé i la participació en general a les diverses activitats del curs (incloent les respostes a les preguntes formulades durant el curs). Per poder ser avaluat en participació, l'estudiant ha d'assistir a almenys el 80% de les classes i reunions programades.

L'avaluació de la competència transversal també es pròpia de cada estudiant. Es basa en una part del treball en grup que serà avaluada específicament. L'avaluació tindrà en compte la qualitat del treball fet (mateixa avaluació per a tots els membres del grup) i la participació de cadascú en el treball (individual).

Bibliografía bàsica

  • Suzanne and James Robertson Mastering the requirements process, Addison-Wesley, 1999.
  • Antoni Olivé Conceptual modeling of information systems, Springer,, 2007.
  • Cockburn, Alistair Writing Effective Use Cases, Addison-Wesley, 2001.
  • Axel van Lamsweerde Requirements engineering, Wiley, 2009.
  • Pohl, Klaus Requirements Engineering, Springer, 2010.

Bibliografía complementària

  • Ian Sommerville and Pete Sawyer Requirements engineering : a good practice guide, John Wiley & Sons, 1997.
  • Soren Lauesen Software requirements : styles and techniques, Addison-Wesley, 2002.
  • Aurum, Aybüke; Wohlin, Claes (Eds.) Engineering and Managing Software Requirements, Springer, 2005.
  • Anderson, James Value Merchants, Harvard Business School, 2007.

Enllaços web

  1. http://web.uccs.edu/adavis/UCCS/reqbib.htm


  2. http://www.volere.co.uk/


  3. http://www-pagines.fib.upc.es/~modeling/
    Lloc web del llibre de modelització conceptual


  4. http://www.c2c-solutions.com/kano_tutorial.htm
    Kano's model


  5. http://agilesoftwaredevelopment.com/2006/12/kano-model-of-customer-satisfaction
    More on Kano's model


  6. http://www.comp.lancs.ac.uk/computing/resources/re-gpg/re-general.html#general


Capacitats prèvies

L'estudiant ha de saber que l'enginyeria de requisits és una part de l'enginyeria del programari. Ha de tenir també una bona base en l'especificació (formal) de sistemes d'informació amb orientació a objectes, i usant l'UML i l'OCL.
A la vista d'aquestes capacitats prèvies, entenem que Enginyeria del programari I hauria de ser prerequisit.


Compartir

 
logo FIB © Facultat d'Informàtica de Barcelona - Contacte - RSS
Aquest web utilitza cookies pròpies per oferir una millor experiència i servei. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
Versió clàssica Versió mòbil