Augmentar lletres   Inici   Informació   Contactar   Mapa
Castellano   English

Enginyeria del Software I (ES1)

Crèdits Dept. Tipus Requisits
7.5 (6.0 ECTS) LSI
  • Obligatòria per a l'EI
  • Obligatòria per a l'ETIG
  • Optativa per a l'ETIS
PRED - Pre-correquisit per la EI , ETIG
PS - Pre-requisit per la ETIS

Professors

Responsable:  Ernest Teniente Lopez (teniente@lsi.upc.edu)
Altres:Anna Queralt Calafat (aqueralt@lsi.upc.edu)
Maria Dolors Costal Costa (dolors@lsi.upc.edu)
Maria Ribera Sancho Samso (ribera@lsi.upc.edu)
Ruth Raventos Pages (raventos@lsi.upc.edu)

Objectius Generals

L'objectiu principal de l'assignatura és el d'aprendre a especificar un sistema d'informació seguint l'enfocament de l'orientació a objectes i mitjançant la notació UML i OCL. També es pretén que l'alumne conegui les metodologies més actuals de desenvolupament de software, el concepte de prova del software a nivell d'especificació i tingui unes nocions preliminars de l'etapa de disseny de software.

Objectius Específics

Coneixements

  1. Tenir una visió general del procés de l'enginyeria del software.
  2. Conèixer les propietats desitjables de l'especificació.

  3. Conèixer els elements d'UML i d'OCL propis de l'especificació.
  4. Conèixer les propietats de l'arquitectura del software, alguns patrons de disseny arquitectònic i l'activitat de normalitzar l'esquema conceptual d'especificació.
  5. Conèixer les metodologies més importants de desenvolupament de software.
  6. Conèixer els conceptes bàsics de les proves en l'especificació.

Habilitats

  1. Saber distingir les diverses etapes que composen tot procés d'enginyeria del software.

  2. Saber relacionar els requisits amb parts de l'especificació.
  3. Saber especificar un sistema d'informació amb orientació a objectes, en els llenguatges UML i OCL, a partir dels seus requisits.
  4. Saber definir el diagrama de classes de disseny a partir de l'esquema conceptual de dades de l'especificació.
  5. Saber dissenyar les proves de l'especificació a realitzar per a un sistema concret.

Competències

  1. Capacitat per crear i utilitzar models de la realitat.
  2. Saber aplicar el cicle de resolució de problemes típic de la ciència i l'enginyeria: especificació, generació d'idees i alternatives, disseny d'una estratègia de solució, execució de l'estratègia, validació, interpretació i avaluació dels resultats. Capacitat d'analitzar el procés un cop acabat.
  3. (1) Capacitat per estudiar de diverses fonts, identificant quan la informació rebuda a classe no és suficient i cercant informació complementària.
  4. Capacitat d'aprendre autònomament.
  5. Capacitat d'iniciativa: ser resolutiu, saber prendre decisions i actuar per solucionar un problema.

Continguts

Hores estimades de:

T P L Alt L Ext. Est A Ext.
Teoria Problemes Laboratori Altres activitats Laboratori extern Estudi Altres hores fora d'horari fixat

1. Introducció a l'enginyeria del software
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
2,0 0 0 0 0 4,0 0 6,0

2. Requisits del software (funcionals i no funcionals)
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
2,0 0 0 0 0 6,0 0 8,0

3. Especificació en UML: l'Esquema Conceptual de Dades
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
6,0 10,0 0 0 0 22,0 0 38,0

4. Especificació en UML: el llenguatge OCL
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
2,0 4,0 0 0 0 8,0 0 14,0

5. Especificació en UML: el Model de Casos d'Ús
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
2,0 2,0 0 0 0 4,0 0 8,0

6. Especificació en UML: el Model del Comportament i el Model dels Estats
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
6,0 8,0 0 0 0 20,0 0 34,0

7. Introducció al disseny de software
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
4,0 4,0 0 0 0 8,0 0 16,0
L'objectiu d'aquest tema és el conèixer les propietats de l'arquitectura del software, alguns patrons de disseny arquitectònic i l'activitat de normalitzar l'esquema conceptual d'especificació.

8. Disseny de proves a partir de l'especificació d'un sistema software
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
2,0 2,0 0 0 0 6,0 0 10,0

9. Metodologies de desenvolupament de software
T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
2,0 0 0 0 0 6,0 0 8,0


Total per tipus T      P      L      Alt    L Ext. Est    A Ext. Total 
28,0 30,0 0 0 0 84,0 0 142,0
Hores addicionals dedicades a l'avaluació 8,0
Total hores de treball per l'estudiant 150,0

Metodologia docent

La docència de l'assignatura està estructurada en classes de teoria i classes de problemes.

A les classes de teoria els professors presenten els continguts essencials de l'assignatura. Normalment els professors usen transparències que els estudiants poden obtenir, i ho haurien de fer, abans de les classes.

A les classes de problemes es practiquen els continguts de l'assignatura (els presentats a classe i els adquirits autònomament) mitjançant la realització de problemes. A vegades es requereix que els problemes s'hagin resolt (o almenys intentat resoldre) abans de la classe, i llavors la classe es destina a analitzar i discutir col·lectivament les millors solucions. Altres vegades, el problema es planteja i s'ha de resoldre en la mateixa classe.

Mètode d'avaluació

Durant el curs es faran quatre actes avaluatoris (P1, ..., P4) que, conjuntament amb la participació, permeten aprovar el curs sense necessitat de fer l'examen final. La nota d'avaluació continuada (AC) es calcularà de la manera següent:

AC = 15% P1 + 30% P2 + 15% P3 + 30% P4 + 10% participació

Per aprovar per curs sense necessitat de fer l'examen final cal que AC>=5 i que la nota de tres dels actes avaluatoris (P1 a P4) sigui >=4.

Els alumnes que no aprovin per curs han de fer l'examen final (EF). Aleshores, la nota final de l'assignatura es calcularà de la manera següent:
- Si EF<5 i AC>=5, llavors nota final = màxim(EF, 4.5)
- Altrament, nota final = màxim(EF, AC)

Si un alumne que aprova per curs es presenta a l'examen final, aleshores la seva nota final de l'assignatura = màxim(AC,EF).


Bibliografía bàsica

  • Larman, Craig. Applying UML and Patterns (3rd edition), Prentice Hall, 2004.
  • Rumbaugh, James; Jacobson, Ivar; Booch, Grady The Unified Modeling Language Reference Manual (2nd edition), Addison-Wesley , 2004.
  • F.Buschmann, R.Meunier, H.Rohnert, P.Sommerlad, M.Stal A System of Patterns. Pattern-oriented Software Architecture, John Wiley & Sons, 1996.
  • Pressman, Roger. S. Software Engineering. A Practitioner's Approach (6th edition), McGraw-Hill, 2004.

Bibliografía complementària

  • Binder Testing Object-Oriented Systems. Models, Patterns and Tools, Addison-Wesley, 2000.
  • Jacobson, Ivar; Booch, Grady; Rumbaugh, James The Unified Software Development Process, Addison-Wesley, 1999.
  • Pender, Tom UML Bible, Wiley, 2004.

Enllaços web

  1. Obrir nova finestra http://www.uml.org/
    L'UML a l'Object Management Group


  2. Obrir nova finestra http://www.omg.org/
    El seti web de l'Object Management Group (OMG)


Capacitats prèvies

Els alumnes haurien de tenir coneixements suficients d'estructures de dades i algorismes i de programació quan comencen enginyeria del programari.



 
logo FIB © Facultat d'Informàtica de Barcelona - webmaster@fib.upc.edu - RSS RSS