Molts dels visitants de l’exposició només han fet servir calculadores electròniques, però cal recordar que fins els anys 70 van ser les calculadores mecàniques les que van regnar tant a les empreses com a la universitat. La present exposició inclou una àmplia mostra de calculadores mecàniques i electromecàniques de sobretaula, de formes i colors d’acord a la moda de cada moment, fins a les petites sumadores de butxaca o addiators, operables mitjançant un punxó, a l’estil de les actuals PDA. Trobem representades les principals marques, com ara les europees Odhner, Brunsviga, MADAS, Facit o Olivetti; o les espanyoles Minerva, Ice, Precisa o Comercial; i les americanes Burroughts, Fridden i les TIM de Time-is-money.
Totes aquestes màquines responien bàsicament a dos tipus de mecanismes: la roda de dentició variable i el cilindre esglaonat. La roda, també anomenda pinwheel, va ser inventada alhora per Frank S. Baldwin als EUA i per Willgodt T. Odhner a Europa, a mitjan segle XIX. El cilindre esglaonat, també conegut com stepped drum o stepped reckorner, va ser inventat al segle XVII pel matemàtic i filòsof Gottfried W. von Leibniz. Respecte al cilindre esgalonat, les rodes eren molt més planes i es podien disposar en paral·lel, el que va permetre compactar molt les màquines.
Destaquem de l’exposició la calculadora suïssa MADAS del 1908, calculadora sense tecles, construïda a partir del cilindre esglaonat. La MADAS va ser la primera calculadora que va mecanitzar la divisió, de forma que l’operador només havia de girar la palanca fins que sonava la campaneta i els resultats eren mostrats. Aquesta automatització va implicar dissenyar els mecanismes per implementar, per primera vegada, la instrucció condicional (el posterior if dels llenguatges de programació). Per fer explícita aquesta funcionalitat, el nom MADAS és l’acrònim per “Multiplication, Automatic Division, Addition and Substraction”.