Al Barcelona Supercomputing Center, la seu d'un d'aquests superordinadors dels més potents del món, guarden alguns avantpassats, com un ordinador de 1994 d'un gigabyte de memòria, com un USB d'avui, quan aquests supercomputadors ja fan quadrilions de càlculs per segon. Aquesta vertiginosa evolució del món informàtic l'ha viscut i ha contribuït a que sigui possible, Barbara Liskov, investigadora i professora d'Enginyeria Electrònica i Informàtica de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT en les seves sigles en anglès) als Estats Units, l'escola de referència del món tecnològic.

Barbara Liskov (Califòrnia, 1939) és una de les científiques en computació i una pionera en aquest àmbit: la primera dona que va aconseguir als EUA un doctorat en Ciències de la Computació (en 1968) i la primera professora del departament d'Informàtica del MIT. Ha estat reconeguda amb importants premis, com el Turing el 2008 (el més preuat en aquest món tecnològic). A l'inici d'aquest curs, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la va nomenar doctora honoris causa-i per cert, també ha estat la primera dona científica que ha rebut aquesta distinció en aquesta universitat-.

Per als no iniciats en enginyeria informàtica, el treball de Liskov és difícil de comprendre i de valorar. Ella ho resumeix com fer millor programari. Però sistema operatiu Venus, llenguatges de programació CLU, Argus, Thor ..., no diran res a molts. ...Ella segueix investigant en aquestes àrees i assenyala que el repte futur no ha de ser només augmentar la potència i rapidesa dels ordinadors, sinó també la seva eficàcia, la rendibilitat que se'ls treu.

Llegir l’entrevista a : La Vanguardia