Saltar al contingut Menu

Ramon Llull, un informātic sense saber-ho

Ton Sales
Professor del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics a la Facultat d’Informàtica de Barcelona

Ramon Llull, mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El cor de l’aportació de Llull és el que ell anomenava l'Art: un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. L’Art és el fonament de l’apologètica i forneix una base metodològica única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les ciències naturals i humanes

El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic, ha estat considerat el cappare de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, va ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologeta del cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. Llull també va ser un dels primers escriptors que va usar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar de temes reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.

Ramon Llull va ser l’origen —al segle XIII !!— de conceptes informàtics bàsics. Les seves idees han arribat fins a nosaltres —i ens n’hem pogut aprofitar— gràcies, sobretot, a Leibniz, que va admirar i estudiar profundament aquest primer filòsof en llengua catalana, en qui va saber reconèixer la base de la Lògica moderna (que sense ell, segurament, fóra ben diferent).

Les innovacions de Llull, que tan estranyes van semblar als seus contemporanis, avui ens resulten ben familiars. Heus-en aquí algunes de les més típiques<

  • La idea de Càlcul 
  • La idea d’un “Alfabet del Pensament”
  • La idea d’un Mètode
  • La idea d’Anàlisi Lògica
  • La idea d’Heurística i de Deducció
  • La idea de Sistemes Generatius
  • La idea de Graf
  • La idea dels Taulers
  • La idea de Xarxa Conceptual
  • La idea dels Diagrames

Les conseqüències

Llull no és un un simple precursor ni, com a anticipador, ha estat oblidat. La seva obra, que va haver de pagar el peatge inesperat de veure’s incrementada amb tota mena de llibres apòcrifs que li eren falsament atribuïts, era ben conegut i apreciat per molts pensadors influents del Renaixement i posteriors. Va exercir una gran influència en gent —que no sempre la va admetre explícitament— com ara Montaigne, Pascal, Descartes o Newton (que tenia Llull a la biblioteca, fet que l’iguala amb el seu arxi-enemic Leibniz).
Extracte de l’article "Llull com a informàtic avant-la-lettre". Publicat al Butlletí de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, nº 10-11. 1997.

Més informaciķ

Sales, Ton . "Llull com a informàtic avant-la-lettre". Butlletí de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, 10-11. 1997

Sales, Ton, "Llull as Computer Scientist or Why Llull Was One of Us" 4th International AMAST Workshop. Lecture Notes in Computer Science-1231, pp. 15-21. 1997.

Sales, Ton (1998) "La informàtica moderna, hereva intel·lectual directa del pensament de Llull". Studia Lulliana 38, 51-61. 1998.




 
logo FIB © Facultat d'Informàtica de Barcelona - Contacte