Un disc dur és un dispositiu (també anomenat perifèric) per l’emmagatzemament d’informació digital de forma no volàtil (a diferència de la memòria RAM) utilitzant uns “plats” de superfície magnètica. Els quatre components bàsic d’aquest perifèric són els plats de superfície magnètica, el motor que permet el gir dels plats, els capçals de lectura/escriptura i el controlador encarregat d’intercanviar informació amb la resta del computador.
El primer disc dur va ser construït per IBM a l’any 1956. La seva capacitat era de 5 Mbyte. En la seqüència que està exposada hi ha 5 discos durs de diferents èpoques i capacitats.
En l’actualitat es poden trobar discos durs, de petites dimensions, i una capacitat d’emmagatzemament de 1 Terabyte.
