| Responsable: | Maria Carme Quer Bosor (cquer |
| Altres: | Antoni Urpi Tubella (urpi Carme Martin Escofet (martin M. Elena Rodríguez González (malena Maria Jose Casañ Guerrero (mjcasany |
| Crèdits | Dept. | Tipus | Requisits |
|---|---|---|---|
| 9.0 (7.2 ECTS) | ESSI |
|
PRED
- Pre-requisit per la EI , ETIG PS - Pre-requisit per la ETIS |
| Responsable: | Maria Carme Quer Bosor (cquer |
| Altres: | Antoni Urpi Tubella (urpi Carme Martin Escofet (martin M. Elena Rodríguez González (malena Maria Jose Casañ Guerrero (mjcasany |
L'assignatura pretén que els estudiants aprenguin a estructurar i utilitzar les dades guardades en suports de memòria externa mitjançant bases de dades i que obtinguin els fonaments físics necessaris per dissenyar una base de dades
Hores estimades de:
| T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. |
| Teoria | Problemes | Laboratori | Altres activitats | Laboratori extern | Estudi | Altres hores fora d'horari fixat |
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2,0 | 0 | 0 | 2,0 | 0 | 4,0 | 2,0 | 10,0 | |||
|
Objectius i origen. Estructura de dades amb la qual es construeixen les bases de dades relacionals. Operacions que proveeix el model relacional per manipular i consultar les dades. Regles d'integritat que han de complir les dades d'una base de dades relacional.
|
||||||||||
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 0 | 0 | 10,0 | 10,0 | 4,0 | 0 | 4,0 | 28,0 | |||
|
Introducció. Àlgebra relacional: operacions de l'àlgebra relaciona; consultes. SQL: creació de taules; inserció, esborrat i modificació de files d'una taula; consultes sobre una base de dades; consideracions sobre la implementació de consultes.
|
||||||||||
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4,0 | 2,0 | 0 | 0 | 0 | 6,0 | 6,0 | 18,0 | |||
|
Concepte de component lògic d'una base de dades: de dades i de control. Presentació de components lògics de dades: esquemes, dominis i taules, assercions i vistes. Presentació de components lògics de control: procediments emmagatzemats, disparadors i privilegis.
|
||||||||||
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2,0 | 2,0 | 0 | 0 | 0 | 6,0 | 6,0 | 16,0 | |||
|
Etapes de disseny d'una base de dades. Introducció a la comprensió de models conceptuals UML simples. Traducció de models conceptuals UML simples a model relacional de base de dades.
|
||||||||||
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4,0 | 4,0 | 0 | 0 | 0 | 8,0 | 8,0 | 24,0 | |||
|
Concepte de transacció. Propietats ACID de les transaccions. Interferències entre transaccions. Serialitzabilitat. Recuperabilitat. Tècniques de control de concurrència. Nivells d'aïllament. Reserves i nivells d'aïllament.
|
||||||||||
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4,0 | 4,0 | 0 | 0 | 0 | 6,0 | 6,0 | 20,0 | |||
|
Introducció. Mètodes d'accés per poder fer consultes i actualitzacions de dades d'una base de dades. Costos dels mètodes d'accés.
|
||||||||||
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 0 | 0 | 6,0 | 6,0 | 4,0 | 0 | 1,0 | 17,0 | |||
|
Programació en Java i JDBC. Consideracions sobre el disseny i implementació de programes que accedeixen a bases de dades.
|
||||||||||
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 0 | 0 | 8,0 | 8,0 | 4,0 | 0 | 4,0 | 24,0 | |||
|
Implementació de procediments emmagatzemats en llenguatge Pl/pgSQL. Implementació de disparadors en PostgreSQL. Consideracions sobre el disseny i implementació de procediments i disparadors.
|
||||||||||
| Total per tipus | T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total |
| 20,0 | 12,0 | 24,0 | 28,0 | 12,0 | 36,0 | 40,0 | 172,0 | |
| Hores addicionals dedicades a l'avaluació | 4,0 | |||||||
| Total hores de treball per l'estudiant | 176,0 | |||||||
Classes de teoria/problemes (2 hores per setmana).
Classes de teoria. En les classes de teoria els professors presenten una part dels continguts de l'assignatura. Normalment els professors usen transparències, que els estudiants seria convenient que obtinguin abans de les classes, per fer-ne un millor seguiment.
Classes de problemes. En les classes de problemes, els estudiants resolen exercicis sobre continguts presentats durant les classes de teoria. Aquests exercicis es fan en grups de tres estudiants segons alguna tècnica d'aprenentatge cooperatiu.
Lliuraments. Quatre de les classes de problemes són de lliurament, i consten com un acte avaluatiu de l'assignatura.
Classes de laboratori (2 hores per setmana).
El treball a classe serà en equips de 2 estudiants. A l'inici de les classes l'estudiant tindrà la possibilitat de compartir els dubtes amb el seu company d'equip sobre la feina que ha fet a casa, i si és el cas, de preguntar els dubtes no resolts al professor. A continuació els estudiants es posaran a resoldre el qüestionari de la classe.
Lliuraments: Tres de les classes de laboratori són de lliurament, i consten com un acte avaluatiu de l'assignatura.
Classes de treball dirigit (Altres activitats, 2 hores per setmana): Cada setmana els estudiants tindran una feina dirigida pel professor que hauran de fer durant aquestes classes i que acabarà amb la resolució d'un qüestionari moodle/LearnSQL. En les dues primeres setmanes aquesta feina estarà relacionada amb les classes de teoria/problemes. I en la resta de setmanes serà una feina relacionada amb les classes de laboratori.
Recursos relacionats amb les classes de laboratori:
Tota la documentació, material i qüestionaris d'exercicis relacionats amb els continguts de les classes de laboratori es posaran a disposició dels estudiants a través de la plataforma moodle/LearnSQL.
A part del feed-back que els professors donaran als estudiants durant les classes, la plataforma moodle/LearnSQL disposa d'un corrector d'exercicis de bases de dades que dóna també feed-back a l'estudiant sobre les solucions dels seus exercicis.
En els lliuraments de laboratori s'usarà aquest corrector, permetent a l'estudiant obtenir feed-back sobre el seu exercici i fer diversos reintents. Els professors posaran la nota dels lliurament tenint en compte la nota assignada pel corrector, i tenint en compte també uns criteris de qualitat establerts per als exercicis, que el professor revisarà personalment.
Les classes i lliuraments de laboratori es faran en una aula informàtica. Els servidors que s'utilitzin a classe, estaran també disponibles per accedir-hi des de casa, per tal que es puguin usar en les activitats d'aprenentatge autònom.
Actes Avaluatius:
- Primer lliurament de problemes: Vistes i/o assercions
- Segon lliurament de problemes: Traducció a relacional
- Tercer lliurament de problemes: Transaccions i concurrència
- Quart lliurament de problemes: Emmagatzemament
- Primer lliurament de laboratori: Àlgebra i SQL
- Segon lliurament de laboratori: Procediments/Disparadors
- Tercer lliurament de laboratori: Programació amb SQL
- Examen final
La qualificació de l'assignatura es calcularà a partir de:
- NPR: Nota de problemes. Es la mitjana de les notes dels lliuraments en hores de teoria/problemes.
- NLB: Nota de laboratori. Es un 40% de la nota de la part d'àlgebra/SQL, un 30% de la nota de la part de procediments/disparadors i un 30% de la nota de la part de JDBC. En la nota de cadascuna de les parts hi intervé: la nota del lliurament (NLL), la mitjana de la nota dels qüestionaris de treballs dirigits (NQTD), la mitjana de la nota dels qüestionaris resolts a classe (NQCL). Es calcula com un 70%NLL + 15%NLL (si NQTD >=5) + 15%NLL (si NQCL>=5).
- NEF: Nota de l'examen final.
Qualificació final = Maxim(NPR*0.15+NLB*0.25+NEF*0.60, NLB*0,25+NEF*0,75)
Qualsevol intent de frau realitzat durant el curs comportarà l'aplicació de la normativa acadèmica general de la UPC
https://www.upc.edu/learn-sql
http://www.postgresql.org/Conèixer les estructures de dades a memòria interna.
Ser capaç d'avaluar aquestes estructures de dades.
Ser capaç de fer programes de complexitat mitjana.