Perifèrics i Interfícies (PI)

Dotar a l'alumne d'una visió amplia dels dispositius perifèrics més habituals en l'entorn de la informàtica i les interfícies que permeten enllaçar-los amb el computador. Dotar a l'alumne del suficient criteri per seleccionar els dispositius més adients en funció dels requeriments de cada aplicació. Es pretén que els alumnes coneguin la tecnologia, l'arquitectura interna dels perifèrics i tinguin la capacitat de programar-los i així saber adaptar-los a les necessitats específiques de cada aplicació.

Coneixements

1. Tecnologia, capacitats i limitacions dels perifèrics més habituals
2. Busos específics per a dispositius perifèrics
3. Sistemes d'identificació de productes, control i registre d'accés
4. Sistemes multimèdia
5. Equips d'emmagatzemament massiu

Habilitats

1. En l'ús d'entorns de desenvolupament per a dispositius controladors de perifèrics
2. En monitoritzar i analitzar el correcte funcionament dels controladors del dispositiu perifèric
3. Implementació del programari de control de més baix nivell dels manegadors de dispositius perifèrics
4. Decidir la forma més convenient d'interconnexió entre perifèric i computador
5. Decidir correctament el sistema perifèrics més adients en cada aplicació

Competències

1. Conceptualitzar un sistema en esquemes de blocs
2. Capacitat d'anàlisi. Saber reconèixer els punts més febles o crítics d'un disseny
3. Comprensió d'esquemes de maquinari
4. Elaboració d'una correcta documentació
5. Compatibilitat medi ambient i tecnologia, i criteris de sostenibilitat.

Donat el caire essencialment tecnològic de l'assignatura, no s'ha cregut convenient una dissociació clara basada en classes de teoria i classes de problemes. Així doncs es creu més convenient adoptar un esquema basat en la exposició de continguts i una posterior discussió sobre casos concrets tot seguint els transcurs natural de les classes.

Es desitja realitzar una assignatura centrada en l'alumne que afavoreixi la seva activitat, participació i estímul. Es vol fomentar la capacitat de reflexió i d'anàlisi, incidint en que sàpiguen valorar millor les seves pròpies propostes per via de l'autocrítica. En al mesura possible s'intentarà seguir un esquema basat en l'exposició del problema/objectius per part del professor, elaboració d'una proposta per part dels alumnes, avaluació dels avantatges/inconvenients de la proposta (conjuntament professor i alumnes) i plantejament de les possibles millores.

Durant la realització del curs es realitzarà un registre de totes les incidències que s'hagin pogut produir i es recolliran els avenços realitzats en cadascuna de les sessions (teòriques i pràctiques). Periòdicament es realitzaran reunions de coordinació entre els diferents professors de l'assignatura per compartir les experiències docents i proposar futures millores o rectificacions en els continguts.

L'avaluació i qualificació de l'assignatura ve determinada per un examen parcial, un examen final, i cinc pràctiques de laboratori obligatòries, fetes en grups de dues persones. Es realitzarà un primer examen parcial (P) en superar el 50% del temari i un segon examen final (F) on hi entrarà la totalitat del temari i un examen de pràctiques. La nota de teoria conformarà el 60% de la nota de l'assignatura. En els exàmens escrits (P i F) hi haurà una part teòrica que avaluarà els coneixements de l'alumne (amb un pes aproximat del 60% de la nota de l'examen), i una part pràctica (amb un pes aproximat del 40% de la nota de l'examen) que avaluarà la capacitat de l'alumne de resoldre problemes concrets.

Les pràctiques s'avaluen per una part segons les notes del seguiment de les sessions fetes al laboratori i per una altre part per la valoració dels codis de les pràctiques elaborats pels corresponents grups de laboratori. L'assistència a les pràctiques (al grup matriculat) és obligatòria. La nota de laboratori (L) contribuirà en un 40% en la nota final de l'assignatura.

La nota de laboratori (L) s'extraurà de la nota d'examen de laboratori (EL) i de l'avaluació de les pràctiques (AP). La nota de laboratori L es calcula com: 0.3*EL+ 0.7*AP
La nota global de l'assignatura es calcularà de la següent manera:

NF=max { P*0.2+F*0.4+L*0.4, F*0.6+L*0.4 }

• Barry B. Brey Microprocessors and Peripherals: Hardware, Software, Interfacing and Applications, Ed. Merril Pub Co, 1997.
• George A. Smith. Ed. Newnes Computer Interfacing , , 2000.

1. http://www.embedded.com/internet/0003/0003ia2.htm
   An Introduction to USB Development



2. http://www.memorystick.org/eng/e-index.html
   Dispositius Memòries Flash
   SMIL (SmartMediaTM Interface Library) Hardware Edition.TOSHIBA Corporation



3. http://www.usbman.com/developer.htm
   Universal Serial Bus Revision 1.1 specification

- Habilitats en la programació de tasques bàsiques: cerques, recorreguts, enquestes periòdiques.
- Coneixements del flux d'execució de les rutines de servei a les interrupcions.
- Habilitats en la implementació de funcions lògiques a partir d'operadors booleans.
- Coneixements dels biestable D i portes lògiques tres estats.
Coneixements del controladors:
- Intervals de temps programable (Interval Timer).
- Controlador d'interrupcions programable (PIC)
- Habilitats en el càlcul dels màxims/mínims de funcions d'una variable
- Coneixements d'electrònica elemental: Estudi temporal de circuits RC i Portes lògiques CMOS, TTL